Vivia dels aires del cel, dels porros, de la llet que li donava una cabra, de dues gallines ponedores, de les quatre ovelles que pasturaven al quintà de la casa i dels senglars que li regalaven els caçadors
Nico de Meians
Fa anys, no em feu dir quants, ens agradava pujar a Meians; a veure el Nico. Hi anàvem per la mala pista que va d’Oix a Sant Miquel d’Hortmoier; deixàvem el jeep a la vora del rierol que baixa de coll de Joell, a l’aixopluc…