Vivia dels aires del cel, dels porros, de la llet que li donava una cabra, de dues gallines ponedores, de les quatre ovelles que pasturaven al quintà de la casa i dels senglars que li regalaven els caçadors

Fa anys, no em feu dir quants, ens agradava pujar a Meians; a veure el Nico. Hi anàvem per la mala pista que va d’Oix a Sant Miquel d’Hortmoier; deixàvem el jeep a la vora del rierol que baixa de coll de Joell, a l’aixopluc dels roures esplendorosos i centenaris de Plansesilles. Llavors tot era pujada per un camí tirós que va fent marrades per sobre el torrent d’en Toti i per sota el Tossal Gros; un penya-segat que cau a plom sobre el rierol…