Els moviments migratoris d’aquest segle han convertit en petits Brooklyn molts dels nostres pobles i ciutats

Les pel·lícules del cineasta novaiorquès Spike Lee mostren un Brooklyn multiracial on les aportacions culturals de cada col·lectiu tenen com a contrapartida el complicat encaix en el barri, sobretot quan sorgeixen intangibles com la intolerància. Uns conflictes que de fet són inherents a qualsevol societat per més endogàmica que sigui, i que reflecteixen en la filmografia del director nord-americà l’agreujant de la incapacitat d’entendre i acceptar la diferència per part d’alguns personatges, quan aquesta no només prové dels costums sinó que també té a veure amb l’epidermis, el lloc de provinença o l’idioma. Els moviments migratoris d’aquest segle han convertit en petits Brooklyn molts dels nostres pobles i ciutats, fins i tot aquells que com és el cas de Ripoll les dades demogràfiques s’obsessionen a remarcar el baix percentatge d’immigració respecte a altres nuclis de poblacions catalans. La convivència és sovint el gran damnificat en la confluència de persones en un mateix espai públic. L’efervescència d’humanitat i tot allò de positiu que genera topa llavors amb aquella línia sempre fina i profundament subjectiva que consisteix a saber quins límits té la nostra llibertat i en quin punt trepitgem la de la resta de persones. Les hores mortes que transcorren entre el final del mercat municipal dels dissabtes al matí fins al moviment que bars i restaurants experimenten al vespre no compta amb la complicitat de molts altres comerços de la vila. Els botiguers de Ripoll han tingut sovint la fama de voler fer horari de fàbrica, tant pel que fa a les vuit hores diàries de feina com per les dues jornades festives que en molts casos s’inicia dissabte al migdia fins dilluns a la tarda. En una població de gairebé 11.000 habitants, que teòricament és capital de comarca, tampoc resulta excessivament complicat que els establiments de socialització del barri vell estiguin concorreguts sobretot quan a l’estiu afluixa la calor que puntualment i durant només dos mesos prem l’accelerador una mica més del compte. És llavors, en aquesta confluència de jovent jugant a pilota, patinets elèctrics, motos i bicicletes circulant per espais on la senyalització restringeix el trànsit només als vianants, grups de joves improvisant reunions amb llaunes de begudes i bosses de llaminadures o snacks que sovint són abandonats al mateix lloc on han estat consumits, quan entren en conflicte amb l’activitat dels pocs restauradors que encara confien en la viabilitat dels seus negocis. Un dels que té l’establiment a la plaça Sant Eudald va ser dimarts passat al primer ple ordinari d’aquest mandat a l’Ajuntament de Ripoll per convidar un regidor de cadascun dels sis grups que formen part del consistori a sopar un dissabte a la seva terrassa. Segons va explicar en el torn de precs i preguntes, en més d’una ocasió algun grup de comensals s’havia aixecat mentre menjaven el primer plat, queixant-se que era impossible fer-hi l’àpat amb tranquil·litat, per l’enrenou que es genera en aquell sector. Tampoc són inèdites les pilotades que han impactat en alguna taula amb l’emprenyada que això genera, o la manca de salubritat a alguns carrers secundaris, que en lloc de Tallaferro, d’en Camprubí o de la Fruita, ja fa temps que són més coneguts com “dels pixats”. Puntualment, el resultat ha estat perdre els clients i també el que havien consumit, perquè a l’hora de la veritat no els ho va gosar de cobrar. Les solucions que políticament s’han plantejat passen per una major presència policial, tot i que per ara no s’ha mostrat excessivament eficaç, sobretot quan la fan des de dins del vehicle. En períodes concrets hi han circulat a peu patrulles mixtes de Mossos d’Esquadra i Policia Local, que des de l’anterior equip de govern s’havia reivindicat com una mesura positiva. També s’ha plantejat despullar la plaça Sant Eudald del banc públic que hi ha davant d’una botiga de fotografia per evitar que les persones s’eternitzin en un mateix espai durant hores, però malgrat aquesta mesura hi ha prou alternatives on seure –el banc fanal, els graons d’entrada a diverses botigues– que fan creure que tampoc seria massa efectiva. En tot cas seguir eliminant mobiliari públic com ja s’ha fet amb el nombre de papereres, esperant que aquest plantejament servirà per reduir la brutícia, o el nombre d’individus que aprofiten la fresca per confraternitzar –i en alguna ocasió també discutir o barallar-se– al carrer no sembla que hagi tingut uns resultats que permetin ser optimistes, ni èticament ni a la pràctica. L’altra idea que plantegen polítics de diferents formacions és obligar a tancar algun petit supermercat a les 10 del vespre per evitar que s’hi puguin comprar productes fins més tard de la mitjanit. L’alarma que algunes baralles multitudinàries protagonitzades just al centre de Ripoll van generar a finals el 2021, en un moment en què l’alarma per la covid s’estava relaxant i la gent sortia de casa amb l’esperança de recuperar el temps perdut, va originar la creació d’una Taula de Seguretat al municipi, amb representants dels diferents cossos policials, la patronal UIER, l’Ajuntament i representants de l’oci nocturn, la restauració, el comerç i el sector serveis. Aquella eina de treball va incidir en la prohibició a vendre alcohol entre els menors d’edat. Amb el temps, la utilitat que ha tingut s’ha vist afectada pels episodis puntuals de baralles, robatoris, incivisme i bretolades, i una certa sensació de desgovern, com la que hi pot haver de fet a molts altres caps de comarca. El canvi de mans en l’alcaldia ripollesa, ara capitanejada per Sílvia Orriols, té la pilota, i un àpat de franc per a sis regidors, sobre la seva teulada. Estaria bé que la solució no passés per alt els paràmetres de la doctrina de Spike Lee.

Els moviments migratoris d’aquest segle han convertit en petits Brooklyn molts dels nostres pobles i ciutats

Nits d’estiu al barri vell