No en tingueu dubtes, el Tour és únic
Voleu dir que no en fem un gra massa, d’això del pas del Tour per casa nostra? Total, segons com vagi l’etapa, serà veure durant un minut uns 180 corredors a una velocitat considerable segons el punt on els veiem passar i amb molta dificultat per distingir qui és el Pogacar o qui és el Vingegaard. I per això han de tancar carreteres durant hores, buscar un pilot de voluntaris, fer obres per allà on passaran els corredors…? S’ho mereix, el Tour, tot això?
Evidentment que totes les opinions són vàlides i respectables i, per sort, molta gent estarà d’acord amb els arguments que exposaré ara i molta gent hi estarà totalment en contra. I aquesta és la gràcia, que, també per sort, som lliures d’opinar el que vulguem.
He tingut la sort i el privilegi de seguir com a periodista cinc edicions del Tour de França, les que van del 1995 al 1999. No ho puc assegurar, però diria que dec ser si no l’únic, un dels pocs periodistes osonencs o ripollesos que ha tingut aquest plaer. Sí, ja fa molts anys d’això, i segur que la cursa ha canviat molt. Però si aleshores ja era una competició fora de sèrie, m’imagino que ara ha de ser tot encara força més espectacular. Vaig viure la darrera victòria de Miguel Induráin, o la sisena posició del nostre Melcior Mauri. Va ser maco. I vaig viure també tot l’embolic amb el dopatge, la gran lacra d’aquest esport en aquells anys tan confosos.
Sí, és cert, veure els ciclistes serà un vist i no vist. Tants mesos esperant-ho i passarà tot molt depressa, si no és que els aneu a veure a la collada de Toses o encara més a l’arribada a Les Angles. Però, si em permeteu, la meva recomanació és que veieu passar la cursa pels vostres respectius pobles o ciutats. Mai se sap, però és probable que es tardin molts anys abans de tornar a veure passar el Tour per Osona i el Ripollès.
Jo serà la segona vegada que veuré passar la cursa pels Hostalets de Balenyà, però de la primera només en tinc el record del que m’expliquen els pares. Em faltaven encara unes setmanes per fer 3 anys i el més significatiu és que quan vaig tornar a casa tenia el xarampió… Amb els anys he anat buscant informació sobre aquella etapa que va acabar a Barcelona i he sabut que vaig veure passar davant dels meus nassos el José Pérez Francés ja escapat i uns quants minuts després corredors de la talla de Gimondi, Poulidor, Gabica o Julio Jiménez.
No sé si veure passar per pràcticament davant de casa meva aquella etapa del Tour va tenir a veure amb el fet que després fos un gran aficionat a aquest esport. Ves a saber. El que sí sé és que el ciclisme m’apassiona i el Tour, encara més.
Però anem de cara al gra. Jo sí que penso que tot l’esforç que s’ha fet perquè el Tour tingui tres etapes a Catalunya val molt la pena. Perquè estem parlant d’un esdeveniment únic en l’àmbit esportiu. Perquè el Tour és molt més que els 184 ciclistes que passaran per les nostres carreteres. El Tour són les 4.500 persones que formen part de l’organització, els 2.000 policies o gendarmes, els seus 30.000 voluntaris, els 2.000 vehicles acreditats, els prop de 200 vehicles de la caravana publicitària o els 2.500 periodistes de 40 països que segueixen la cursa. I no ens oblidem d’una audiència televisiva d’uns 3.500 milions de persones de 150 països que donen cada dia la cursa en directe.
I direu, val, però això també ho deuen aconseguir el Giro i la Vuelta, oi? Doncs no. Amb tots els respectes, cap de les dues li arriba al Tour a la sola de les sabates. Voleu una comparació ràpida? Audiència TV: Tour, 3.500 milions de persones; Giro, 900 milions; Vuelta, 600 milions. Periodistes acreditats: Tour, 2.500; Giro, 1.300; Vuelta, 900. Caravana publicitària: Tour, 180 vehicles; Giro, molt reduïda; Vuelta: pràcticament inexistent.
No en tingueu cap dubte. El 6 de juliol de 2026 serà un dia que passarà a la història d‘Osona i el Ripollès. Un dia en què, si podeu, no deixeu passar l’oportunitat de sortir a la carretera, aplaudir els corredors i admirar tot el que el Tour de França ofereix.