No ens oblidem d’Ucraïna
Després de mesos de conflicte a Gaza i de l’acord que aconseguia el president dels Estats Units Donald Trump amb Israel i Palestina, semblaria que l’únic conflicte que quedava internacionalment estava centrat en el pròxim orient i ens podria fer oblidar que Europa encara té un front crític entre Ucraïna i Rússia.
Certament totes les guerres són importants i mereixen ser informades, principalment perquè són la tragèdia pura de la humanitat, però l’actualitat informativa i el dia a dia ens porta a agafar allò més recent i tendim a abandonar quelcom que pot semblar que, per ser més antic o portar més temps en marxa, pot caure en ser quelcom habitual.
El final de la guerra a Gaza és una gran notícia perquè suposa la fi d’un patiment humanitari, que s’ha de veure reforçat actualment per la tornada de tots els hostatges per part de Hamàs, i del final de les hostilitats per part d’Israel, a banda de que convindria seguir reforçant la negociació per avançar amb una solució pacífica i pactada de dos estats, que posi fi de forma definitiva a un conflicte que ve de lluny, i caldria donar pas a una nova era de cooperació entre països.
L’acord aconseguit pel president Donald Trump suposa un cop de puny a sobre la taula del tauler de la geopolítica internacional, un nou moviment de lideratge dels Estats Units que acaben amb el seu segon conflicte amb pocs mesos (anteriorment es va posar fi a les hostilitats entre Iran i Israel), el que ja sembla que pot ser la tònica habitual de la política exterior de Washington per aquest mandat.
Amb la fi actual del conflicte al pròxim orient, les mirades haurien de tornar ràpidament cap a Ucraïna, actualment oblidada però que ha seguit tot aquest temps, aguantant nous atacs russos molt durs en una guerra que comença a cronificar-se, i que hauria de ser una de les principals preocupacions d’Europa.
Vladimir Putin ha aprofitat el desviament de la mirada de l’actualitat per crear una nova crisi europea, com era l’entrada de drons russos en diferents països de la Unió Europea i de la OTAN, una nova preocupació que, a més a més, ha provocat pèrdues econòmiques i malestar, amb el tancament d’alguns aeroports, pel que ha superat una nova barrera, mentre manté la guerra a Ucraïna.
Amb totes les mirades posades sobre Donald Trump per la gestió del conflicte a Gaza, el dirigent americà pot tornar a centrar-se en la guerra d’Ucraïna, una de les seves promeses electorals i en la que ja havia estat avançant, fins al punt de reunir-se amb el seu homòleg rus a Alaska aquest estiu, pel que cal estar atent als moviments de la diplomàcia dels Estats Units que dirigeix el secretari d’estat Marco Rubio.
Ucraïna és, des de l’inici de la guerra, una prioritat respecte a la seguretat europea i internacional, una pugna pel lideratge del tauler geopolític internacional que pot fer moure la correlació de forces i on Europa es juga el seu futur en tots els aspectes.
La Unió Europea havia aconseguit tancar files respecte a Ucraïna, però actualment ha quedat amb fora de joc i molt després dels moviments de Donald Trump, pel que, aprofitant la cimera de pau en la que tots els líders europeus es van donar cita amb el seu homòleg americà, seria el moment de buscar una nova aliança o un nou front comú que realment servís a Europa per afrontar un futur conjunt, alineada amb les potències europees com els Estats Units, i a Ucraïna per posar fi a una situació crítica que fa massa temps de dura.
Potser s’ha perdut el focus en el front d’Ucraïna per l’actualitat informativa, però caldria recuperar la consciència de justícia, seguretat i estratègia que s’ha exhibit al pròxim orient per evitar una crisi encara pitjor que la que està ja vivint el país que dirigeix Zelenski.
No oblidar-se d’Ucraïna és mantenir-se al costat del que és just, de les llibertats occidentals i de la pròpia Europa, que afronta anys decisius per un futur on ha de ser un actor polític de pes i no residual, doncs actualment la Unió Europea no és un dels grans actors internacionals, i està més afectada per la seva manca de lideratge i crisis internes que no pas en demostrar que vol ser un dels líders mundials que faci avançar la societat del segle XXI cap on tocaria.
Podria ser menys mediàtica, però la resistència del poble ucraïnès pot determinar el futur d’una Europa que ha de decidir quin paper vol exercir, perquè ja hem vist que els Estats Units de Donald Trump sí que exerciran el seu rol davant Rússia i el món, i que Zelenski no es rendirà igual que no ho ha fet el seu país.
No ens oblidem d’Ucraïna, no ens oblidem del futur d’Europa.