Sí, la catalanofòbia és permanent, i no és cosa de Vox només sinó de tots els governs, alguns amb més dificultats perquè CiU ho impedia. Però en aquest darrer gobierno Rufián ha estat una desgràcia

No hauríem d’oblidar, al contrari, hauríem de tenir sempre present que a Espanya la catalanofòbia és permanent des de fa segles. Documentada. I viscuda o patida per molts de nosaltres, jo mateix a Madrid. N’explicaré un cas personal, menor: quan vaig tornar sense ulleres a la casa on vivíem un grup de catalans, en Santi Crosas, de l’Esquirol, es va imaginar que me les havien trencat els grisos, però no, havien estat uns estudiants a la cua del menjador perquè ens van sentir parlar en català. Catalanofòbia patida generació rere generació, i avui mateix. Alguns exemples històrics. Quevedo: “Son los catalanes aborto monstruoso de la política”; José Cadalso: “Son poco tratables... algunos los llaman los holandeses de España”; Gómez de la Serna: “El alemán es un catalán algo más intelectual”; Pío Baroja: “Lo que no tienen es simpatía”. Republicans com Antonio Machado: “Todavía cabe una reacción a favor de España que no conceda a Cataluña sino lo justo: una moderada autonomía y nada más”; Ortega y Gasset: “Sólo cabezas castellanas tienen órganos adecuados para percibir el gran problema de la España integral”; Unamuno: “Hablar de nacionalidades oprimidas... es sencillamente una mentecatada: no ha habido nunca semejante opresión”; Pío Baroja: “... La sangre judía, mezclándose en todos los pueblos del Mediterráneo y sobre todo en Cataluña y Baleares”. Eren republicans. L’emèrit, ben desvergonyit: “A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano”. Mai? Vegem-ho: Felip V i la Nova Planta; Carles III va prohibir els judicis i els llibres de comptabilitat en català; Ferran VII va reforçar la llei que vetava l’ensenyament en català; Alfons XIII ordenà reprimir qualsevol expressió pública en català, en especial a l’època de la dictadura de Primo de Rivera. Afegim-hi la següent dictadura, la franquista, que prohibí fins i tot les esqueles en català, i que mantenia l’aparellament agressiu de jueus i catalans, reforçat amb els rojos. Sí, la catalanofòbia és permanent, i no és cosa de Vox només sinó de tots els governs, alguns amb més dificultats perquè CiU ho impedia. Però en aquest darrer gobierno Rufián ha estat una desgràcia. Amb ell al davant, ERC va aprovar la pèrdua de competències exclusives de Catalunya amb la llei d’habitatge... aprovà la pèrdua de competitivitat dels centres RecerCat per accedir a fons europeus amb la llei de la ciència... votà la llei d’ensenyament sense blindar la immersió lingüística a Catalunya. Penós. Ha venut els vots per res: a Rodalies, per exemple, aquest mig any ja s’han produït 520.810 hores de retards equivalents a 65.000 jornades laborals a temps complet, i més de 850.000 desplaçaments afectats. Quin desastre. L’actor de cinema francès Fernand Raynaud va escriure: “Quan veig el que veig i comprenc el que comprenc, haig de pensar el que penso”. Si veig el fracàs de Rufián i de l’ERC actual (que avergonyiria Heribert Barrera), si entenc la seva incapacitat i el seu menyspreu a l’1-O, em sento obligat a pensar que ERC no pot tornar a ser el partit català més votat a Madrid, i que no s’ha de votar Rufián. I per postres Junqueras ha preferit un cop més pactar amb Bildu i no amb Junts ni la CUP. D’acord amb Joan Fuster, tan atacat pels espanyolistes, “la política, o la fas o te la fan”, i en contra teva. Defensem-nos com a catalans. Salvem-nos. Votem Junts.

Sí, la catalanofòbia és permanent, i no és cosa de Vox només sinó de tots els governs, alguns amb més dificultats perquè CiU ho impedia. Però en aquest darrer gobierno Rufián ha estat una desgràcia

No és Espanya que s’ha de salvar, és Catalunya