A Massachusetts, el terme mudat difereix moltíssim del mudat vigatà

A vegades parlo amb amigues per WhatsApp, en les seves variants de missatge escrit, de veu o vídeo. A vegades, em diuen que s’han trobat els meus pares, voltant per Vic. “Quin goig que fan, tots dos, sempre tan mudats!”, em diuen la majoria de les meves amigues. És cert. Els meus pares sempre surten de casa ben mudats. Encara que sigui per anar a comprar un quilo de taronges a la fruiteria. I des de sempre m’han intentat inculcar a mi aquesta manera de fer. A Massachusetts, el terme mudat difereix moltíssim del mudat vigatà. Una dona pot considerar que va mudada vestida d’esport, amb leggins ajustats, samarreta dels Patriots, l’equip local de futbol americà, un bon anorac i una bona gorra a sobre del cap, combinat amb unes ungles impol·lutes, un tenyit de cabells perfecte, un maquillatge consistent i una bossa de les marques Coach o Michael Kors. Partint d’aquesta diferència conceptual, llavors hi ha un altre grup, format per mi i exclusivament per mi. Avui, prenem per cas, he anat a buscar el meu fill a l’escola. Com que feia tard (com sempre), m’he posat un anorac a sobre de la roba d’estar per casa, una gorra a sobre dels cabells frisats, la mascareta a sobre d’una cara que no ha vist maquillatge des de fa força anys i, com que no trobava les sabates que volia, m’he posat les botes d’aigua, per adonar-me, sortint de casa, que feia un sol que espetegava i que m’ha deixat enlluernada. Conduint per aquests carrers mal pavimentats i de corbes perilloses, he somrigut, tot pensant en la cara que posarien els meus pares si em veiessin vestida d’aquesta manera. Sobretot, si els trobeu pels carrers de Vic, no els ho digueu, que goso sortir de casa vestida d’aquesta manera;).

A Massachusetts, el terme mudat difereix moltíssim del mudat vigatà

No ho digueu als meus pares