Si el que realment ens preocupa és la seguretat dels nostres barris, el que ens calen són polítiques contra la segregació i la desigualtat. No més policia

Sembla raonable pensar que per reduir embussos de trànsit el millor és ampliar carreteres. Tanmateix, també és probable que fent més carrils el que estiguem fent sigui incentivar l’ús del cotxe i, així, augmentar el trànsit fins al punt que les cues es repeteixin. No cal ser historiador per poder nombrar desenes d’exemples en aquest sentit. Aquesta és la història del cotxe: més carrils, més cotxes, més aparcaments, i més retencions. I molta més contaminació. La solució aparentment senzilla, l’ampliació, esdevé una complicació encara major. I és que per resoldre qualsevol problemàtica és imprescindible anar a l’arrel del problema. Reduir la necessitat de mobilitat i, alhora, invertir en una bona xarxa de transport públic és l’única manera d’acabar amb l’actual densitat de vehicles privats. I tota la contaminació que generen.

Igualment, sembla raonable pensar que com més policia, més seguretat. És en aquest sentit que aquest dissabte s’inaugura una subcomissaria de la Guàrdia Urbana al barri del Remei de Vic. La tesi que augmentar la presència policial genera més seguretat tot dissuadint-nos d’actuar criminalment ha estat hegemònicament aplicada per tot tipus de governs al món occidental. Tant és així que quan reclamem més seguretat, conscientment o inconscient, habitualment ens surt reclamar més policia. Amb tot, les investigacions que han provat de contrastar aquesta tesi han conclòs que no existeix una relació directa entre més policia i aquest esperat efecte dissuasiu. Més policia no implica més seguretat objectiva. En el millor dels casos, la policia pot desplaçar els furts. Però no els fa desaparèixer. En canvi, nombrosos estudis demostren com la segregació i la desigualtat juguen un rol importantíssim en els índexs de criminalitat. I no és que la gent empobrida sigui més dolenta que la gent benestant. Per una banda, els petits furts que pugui cometre una persona socialment marginada són molt més perseguits que aquells que cometen les persones socialment admirades. Allò que pot arribar a estafar un empresari en forma d’albarà sense factura no ho roben centenars de petits delinqüents en tota una vida. Qui vulgui negar el biaix classista de la nostrada policia que visiti qualsevol comissaria.

Per altra banda, la marginalitat et condueix a la petita criminalitat. Ja sigui per necessitat material o, simplement, com a expressió de rebuig al món que t’exclou constantment, la segregació i la desigualtat incrementen els índexs de criminalitat. En aquest sentit, és molt probable que la nova subcomissaria acabi tenint uns efectes similars als d’ampliar carreteres o fer més aparcaments. No resoldrà res i, a la llarga, persistirà el malestar. Perquè si el que realment ens preocupa és la seguretat dels nostres barris, el que ens calen són polítiques contra la segregació i la desigualtat. No més policia.