L’algoritme fa que a les dones ens surtin sempre a les xarxes socials anuncis de vestits, de dietes per perdre pes o de tècniques per treure les taques més rebels

Fa un temps que quan obro les xarxes socials m’apareix un anunci sobre els beneficis del dejuni intermitent en funció de l’edat de la persona. Em té ben encuriosida perquè no soc consumidora d’aquest hàbit alimentari ni tampoc he fet mai cap cerca sobre aquest tema. Sincerament us haig de dir que imaginar-me gaires hores després de llevar-me sense cruspir-me el meu entrepà em genera mareig. Així doncs, qui ha decidit que em toca mirar-me això del dejuni? Algun metge que em recomana perdre pes? Una nutricionista que em vol bé o el mal, segons com es miri? Doncs no, resulta que és l’algoritme. La fórmula màgica i anònima que ens fa ser víctimes dels càlculs de probabilitat i del gregarisme més absolut d’aquesta societat. En una entrevista que una amiga em va compartir fa uns dies, l’experta en lingüística computacional i intel·ligència artificial Ariadna Font parlava de la necessitat de fomentar l’ètica de gestió dels algoritmes. Ella va treballar uns quants anys a Twitter abans que Elon Musk se la quedés i ho convertís en X. En aquella etapa va crear un departament específic que es preocupava de la justícia algorítmica i els biaixos per evitar, per exemple, que a les dones ens surtin sempre anuncis de vestits, de dietes per perdre pes com el dejuni intermitent o de tècniques per treure les taques més rebels. Llàstima però que massa sovint l’ètica queda relegada per l’estètica i mai tan ben dit. Resulta que l’estimat Elon Musk ha posat fi a aquest departament i ha donat via lliure a l’algoritme per publicar-nos els continguts que ell o qualsevol interès comercial o polític consideri que ens pot interessar independentment de si estem preparats per veure-ho. L’ètica no cotitza a borsa i és més interessant tenir els espectadors enganxats a continguts que el millor que et poden ensenyar és el dejuni intermitent. En aquesta línia, voldria saber a qui haig de demanar explicacions per mantenir obert i fer-lo entrar en la fórmula de l’algoritme perfils com el de Roma Gallardo, un home que amb ànsies de profeta salvador qüestiona a través de totes les xarxes socials la violència de gènere i situa els homes com les víctimes d’una persecució dirigida per les dones i pels poders governamentals, diu. Des de fa dies a Osona hem viscut amb el cor encongit coneixent els detalls de la desaparició i mort de la Rachida deixant cinc fills i que té el seu marit engarjolat com a principal sospitós. Si es confirma que ell ho va fer, ja portarem 12 dones assassinades per les seves parelles en el que portem d’any a Catalunya. No podem culpar l’algoritme, ni la seva manca d’ètica, d’aquesta xacra, teniu raó, però sí que és cert que mai tant com ara podem trobar continguts a les xarxes que neguen la violència contra les dones o l’arriben a justificar. No caldria aquí exigir una certa responsabilitat ètica als responsables de les plataformes que publiquen aquests continguts? Malauradament, tal com explica Font, això no es planteja. Aquest augment de continguts ofensius a les xarxes va molt lligat a unes dades extremadament preocupants de violència de gènere i vicària i també de representació d’opcions d’extrema dreta a les institucions polítiques. L’algoritme va fent la seva feina, però potser seria el moment que els humans féssim la nostra.

L’algoritme fa que a les dones ens surtin sempre a les xarxes socials anuncis de vestits, de dietes per perdre pes o de tècniques per treure les taques més rebels

No vull fer dejuni intermitent