Vol saber si se senten sols en aquesta etapa tan important, si l’ambient a l’institut és semblant al de la sèrie, si hi ha nens que pensin que les nenes són inferiors, amb qui es relacionen a les xarxes

“Mama, ja sé de què va jo aquesta sèrie de merda, no em fa falta mirar-la, que m’ha sortit un putu resum a TikTok que ho explica tot…” En Pol somiqueja mandrosament amb els ulls clavats al mòbil i arrapapat al sofà. “Tinc deures, he d’estudiar, no tinc temps ara…” La Núria n’ignora la cantarella amb un sospir. “Aparta els peus d’aquí que hi ha de seure ta germana i deixa el mòbil. Arlet, tu treu-te els auriculars i seu, va..., Eudald pots tancar el llum, si us plau?” “Per què hem de mirar aquesta sèrie, mama?” Asseguda al mig de tots, la Núria allarga el comandament de la tele a l’Eudald i es gira cap a la petita, la Paula, que, com sempre que es preveu algun esdeveniment familiar fora de l’habitual, està a punt i emocionada: “Perquè tothom en parla, diuen que està molt ben feta... i… Pol, deixa el mòbil ja!… i ens anirà bé... com a família”. I amb aquesta darrera frase els ulls de la Núria han pentinat els 15 i els 12 anys dels seus fills grans, enfonsats entre mantes i coixins, immersos a la pantalla, seguint atentament el policia que es dirigeix de matinada a arrestar un nen de 13 anys acusat d’haver matat una companya d’institut en una ciutat anglesa qualsevol. La primera vegada que la Núria va sentir a parlar d’Adolescence va ser en una conversa caçada al vol al vestidor del gimnàs. Després, com un bolet, li ha anat apareixent a tot arreu: n’ha llegit crítiques excel·lents al digital que repassa cada matí mentre esmorza, molts dels comptes de criança que segueix a les xarxes socials l’han recomanat, n’ha escoltat valoracions i entrevistes a experts a la ràdio, pòdcasts… Que si el nen protagonista ho fa tan bé, que si representa una família normal, que podríem ser nosaltres, vaja, que si quina por tot plegat, oi?, que si està tan ben gravada… “Això surt al resum de TikTok, mama, es diu pla seqüència.” “Però l’ha matat de veritat? O sigui, aviam, com l’acaba matant? No podré dormir, quins nervis!” “És igual, Arlet, com la mata, l’important és el perquè.” A la Núria li brillen els ulls i té aquelles pessigolles a la panxa que li venen quan sap que la conversa que té amb els nens pot acabar sent significativa. Important. Transcendental. “Però l’hi ha clavat el ganivet ben bé al cor o no?” La Núria es gira a poc a poc cap a la petita de 8 anys que, seriosa, espera atentament una resposta a la pregunta que acaba de formular. “Això és important, mama, ho hem de saber.” Abans de començar a mirar la sèrie la Núria s’ha preparat una llista mental de temes per debatre amb els fills. La idea l’ha tret d’una psicòloga que segueix a Instagram. Vol saber si se senten sols o potser poc acompanyats en aquesta etapa tan important, vol saber si l’ambient al seu institut és semblant al que apareix a la sèrie, si coneixen nens que a hores d’ara encara pensin que les nenes són inferiors, amb qui es relacionen a través de les xarxes socials, de què parlen. Si són conscients que hi ha vida més enllà del mòbil. “Mama, jo què sé, no sé res de tot això ni m’interessa. Puc anar a estudiar?” La Núria voldria saber si se senten prou cuidats per part d’ella i l’Eudald. Dir-los que passi el que passi poden comptar amb ells, que potser a vegades no ho sembla però que se’ls estimen molt. “Mama, no cal, eh, que això fa vergonyeta.” La Núria veu resignada com els nens desfilen cap a les habitacions. La Paula l’abraça i li fa un petó. “T’estimo.” La Núria li somriu, mentre la nena li pregunta a cau d’orella: “Però, mama, li va clavar al cor o no?”. La Núria té la sensació que s’ho han passat bé però que no n’ha sabut treure gaire suc. També pensa que, al cap i a la fi, d’aquí a pocs dies ningú es recordarà d’aquesta sèrie, perquè avui en dia tot passa molt ràpid: qualsevol tema un dia és vital per a la humanitat i l’endemà, xim-pum: focs d’artifici.

Vol saber si se senten sols en aquesta etapa tan important, si l’ambient a l’institut és semblant al de la sèrie, si hi ha nens que pensin que les nenes són inferiors, amb qui es relacionen a les xarxes

Només focs d’artifici