L'única cosa que existeix és el present, ni el passat ni el futur tenen gaire importància en aquesta ruta de revolts infinits que és la vida

¿Us passa a vegades que us agafa com una mena de rau-rau interior, no de gana, no salvatge, sinó més aviat tranquil i un punt trist que us tiba, com aquell fil invisible de què parlen els japonesos, vermell i prim, i que us porta fins a un punt del passat on vau ser feliços o simplement teniu mitificat, ancorat a la prestatgeria de moments personals importants? A mi em passa. I potser cada cop em passa més, i això que jo soc d’aquelles persones…