El vot per correu, el dret de les persones estrangeres o els problemes per elaborar candidatures en els municipis més petits són debats que s'haurien d'afrontar

La Loreg és la Llei Orgànica del Règim Electoral General, aprovada el 19 de juny de 1985. Una bona llei que ha donat seguretat i estabilitat a tots els processos electorals, des d’aquelles dates fins a dia d’avui. La millor prova és que a punt d’arribar a la cinquantena d’eleccions de caràcter general –locals, autonòmiques, generals, europees–, en cap ni una s’ha dubtat de la netedat, transparència i fiabilitat del procés i dels resultats. Molt pocs països al món poden dir el mateix. Al llarg de tots aquests anys s’han introduït alguns canvis per adaptar-la als nous temps i a les noves realitats. Poso algun exemple concret. En els primers anys, els candidats municipals havien d’estar empadronats al municipi on es presentaven. De seguida es va veure que posar aquesta condició anava en contra d’una realitat de vivències i convivències plurimunicipals. Ara tothom es pot presentar a tot arreu, hi estigui o no empadronat, visqui aquí o a mil quilòmetres de distància. També es va facilitar ser candidats i votar a tots els ciutadans de la UE. Una bona manera de sentir-nos tots membres d’una gran comunitat política, social i econòmica. Un dia arribarem a esdevenir els Estats Units d’Europa. Altres canvis afectaven la presentació de candidatures. On abans era obligatori presentar tres suplents, en tots els casos, ara se’n pot prescindir o arribar a un màxim de deu. Ara hi tenim els percentatges homes/dones per augmentar la pluralitat de gènere. Bé, i altres que no venen al cas. La qüestió és que tancades les municipals i ja convocades les generals, ha d’haver-hi una pausa per emprendre algunes modificacions derivades de la realitat del país i la seva gent. No es poden allargar temes quan s’imposen canvis que convé atendre. N’exposaré alguns. A cada convocatòria d’elecció es constitueixen les Juntes Electorals de Zona (JEZ) amb personal de Justícia, presidides sempre per un jutge/jutgessa. Va ser una bona decisió, però l’escassetat de personal i l’acumulació de feina ha de comportar una decisió de reforçar plantilles, de forma provisional, en les eleccions municipals amb personal (proposo jo) procedent de la capital. Parlem d’un reforç d’un mes i mig. Toca modificar la selecció de membres de les meses electorals en tots aquells municipis de petites dimensions. Penso clarament en els de menys de 100 habitants, però ho allargaria fins als de 250. A dia d’avui no tenen prou personal per formar la mesa. Recordo que cada mesa necessita tres titulars i sis suplents. Si deixem fora els majors de 65 anys, els candidats de les llistes, que no poden estar a la mesa, el jutge de pau i substitut, i l’alcalde i regidors, no queda gent per seleccionar. O es permet que hi vagin persones de pobles veïns o l’ajuntament de la capital o consell comarcal hi envien personal propi. Aquest tema és urgent. També caldria modificar els trams de població per elegir consistori i en primer lloc aclarir que tots els de menys de 100 habitants n’han d’elegir tres i no fer excepcions com passa ara, que alguns continuen amb el vell sistema d’elegir-ne només un (president del consell obert). No pot haver-hi dos sistemes per un mateix tram. Pel que fa al tram de 101 a 250, funciona com a llistes obertes de cinc membres. És un bon sistema, que considero que hauria de servir també per als pobles de 251 a 500 habitants. En tots aquests petits, és complicat conformar candidatures de set persones. En canvi, seria molt més fàcil si les llistes fossin de cinc. I, sincerament, es pot governar un petit poble amb cinc en comptes de set. La resta de trams considero que funcionen bé, no caldria tocar-los. Un altre canvi, de caràcter general, i molt complicat de resoldre, és el del vot per correu. Molt s’ha dit i escrit, i hem vist males pràctiques que convé eliminar. Ara bé, en diverses reunions n’hem parlat i encara no s’ha trobat la solució pràctica i definitiva. Pràctica perquè pugui facilitar a gent malalta el poder votar. Alguns diuen que tothom vagi a Correus amb el carnet a la mà, i els qui no poden moure’s? Es pot cridar un notari per delegar el vot, sí, però millor algun altre sistema. I encara no hi ha plenes garanties amb els sistemes telemàtics. S’ha de continuar buscant una adequada solució. També cal resoldre un tema complicat i delicat que és obrir a la participació ciutadans de països que no tenen conveni de reciprocitat. Ja he dit que tots els de la UE poden ser candidats i votants, però han de demanar constar al cens. Això hauria de ser automàtic. Primer punt. I tot seguit, obrir la participació a altres nacionalitats que portin un mínim de cinc anys vivint aquí de forma regularitzada. Per exemple. En fi, la Loreg és una vella llei que gaudeix de bona salut, però li convé un pas per l’hospital per fer alguns retocs. En el futur s’haurà de plantejar el vot electrònic, però, ara i aquí, això encara no és viable. De moment, amb els que he exposat ja millorarien alguns aspectes que ara compliquen els processos electorals. Segur que n’hi ha algun altre que puc haver oblidat. Porto més de quaranta anys participant en eleccions i la fatiga legislativa es comença a notar en uns quants elements que convé posar al dia. Esperem que ho facin en els propers mesos.

El vot per correu, el dret de les persones estrangeres o els problemes per elaborar candidatures en els municipis més petits són debats que s'haurien d'afrontar

Notes de cansament de la LOREG