Caldria formar la gent en àmbits com la lògica, l'empatia, la caritat cristiana, la comprensió lectora i també un reforç d'economia

A l’Europa medieval, les assignatures que es donaven als pocs que s’alfabetitzaven eren el trívium (gramàtica, retòrica, dialèctica) i el quadrívium (aritmètica, música, geometria, astrologia). Aquests instruïts, normalment eclesiàstics i pocs alts funcionaris, eren els que apuntalaven els poderosos del moment, reis, nobles, bisbes i cardenals, en el seu domini de la resta. Malgrat les mancances evidents d’aquests plans d’estudis, de forma quasi espontània van sorgir inevitablement genis que ens van fer avançar, Galileu, Copèrnic, Newton, etc. Fins a la revolució industrial no s’hi van incorporar massivament altres assignatures més tècniques com física, mecànica, etc. En el moment en què estem, m’atreveixo a proposar uns plans d’estudis amb noves assignatures específiques per als grups de joves aspirants a servidors públics –a cada convocatòria, una munió per a poques places– (els actuals, amb feina assegurada fins a la jubilació, ja els donem per escapats). Aquesta assignatura d’obligada superació per aspirar a comandar els afers del comú, és a dir de tots, i que es podria denominar Servei Civil, estructurada en un temari i mòduls, hauria de contenir seccions com lògica, empatia, caritat cristiana (o protestant, musulmana o atea, tant fa), comprensió lectora i també un reforç d’economia. Crec que malgrat que s’entengui la ironia de l’article, si no es fa res en aquesta direcció anem a mal borràs en un món cada cop més competitiu i globalitzat, perquè el que proposo s’hauria d’aplicar tant a aspirants a alts funcionaris, nivell A1, el màxim de responsabilitat de sou i de capacitat de paralitzar l’economia, com a aspirants a futurs diputats, aquí, a Madrid i a la UE, que ensems aspirin a legislar per justificar la seva presència en aquestes fonts de poder. Normalment, molts d’aquests nostres elegits surten dels alts funcionaris, amb major disponibilitat de temps i possibilitat de retornar a la feina que, per exemple, els empresaris. Som en un món competitiu que ens afecta a tots, i en el qual la UE perd la cursa davant els EUA, la Xina, l’Índia, etc. I si un fuster autònom amb dos operaris pensa que no l’afecta, que copsi, si encara no ho ha fet, com els Ikea de torn, amb els seus preus rebentats fruit d’encarregar grans produccions al Vietnam o Bangladesh, fan que els seus clients aquí, amb salaris baixos, quasi congelats, no tinguin més remei que anar-hi a comprar. També ho saben i pateixen tota mena de comerços. Tornant a la proposta acadèmica dels mòduls, la lògica els serviria sobretot als legisladors per fer les coses simples, comprensibles, per saber que abans de proposar lleis i normes noves haurien de considerar les anteriors per no deixar-les vigents i molts cops amb contradiccions fruit que els nous temps avancen amb més rapidesa que les lleis escrites. Els mòduls d’empatia servirien sobretot als alts funcionaris per posar-se en el lloc dels pidolaires, que malgrat que sigui el fruit del seu treball via impostos els que els paguen els sous, es veuen maltractats pels retards i per les tendències a denegar el que supliquen. Perquè, com patim a bastament, els nos i els retards no comporten cap risc, i en canvi els sís en poden suposar. Potser els mòduls d’empatia haurien d’incorporar exercicis físics de valentia, que no suïcidi, per a aquests aspirants a alts funcionaris. Els mòduls de comprensió lectora s’haurien de reforçar, fer-ne més atenció preferent per als aspirants a jutges del més alt nivell, tribunals de comptes, suprems, constitucional. No cal ni caldria per als excel·lents jutges dels nivells per sota d’aquests. Aquesta comprensió lectora de nivell baix els hauria de permetre poder llegir les lleis que surten dels diputats fruit de la representació popular, i si haguessin aprovat en lògica, saber que la seva tasca només és entendre el que el legislador ha escrit en el BOE, i saber que dins la separació de poders de l’Estat i el que diu la Constitució, ells només han de ser els que ho apliquin sense gaires invents, sense buscar revolts i viaranys. I el mòdul d’economia específica per als aspirants a servidors públics consistiria que demostressin per superar el curs que són conscients que els seus retards, les seves negatives on es pot aprovar una activitat, les seves lleis i les seves decisions judicials, si no són lògiques, empàtiques i de simple comprensió lectora quan les emetin, perjudiquen i molt l’economia, que, com s’ha dit, també els sustenta a ells, i normalment per la posició d’alt poder que aspiren a ocupar, de forma més abundosa i a resguard de crisis econòmiques que la mitjana. Com a cloenda, el més important: qui serien els professors, els catedràtics d’aquesta assignatura vital per a la societat? Els tenim, són molt bons i experimentats i a més ja han mostrat pregonament la seva bona voluntat i predisposició per ajudar el bé comú. Serien els alcaldes i regidors, sobretot els que han entomat tasques de govern, majorment en els darrers anys, i que han patit i pateixen el que no està escrit per poder tirar endavant amb honradesa i rapidesa el que necessita la seva ciutat, i s’han vist molts cops retardats, qüestionats i fiscalitzats fins a límits quasi esperpèntics per les noves lleis i normes fruit de voler aturar la corrupció en alguns dels alts nivells. Les han hagut de suportar quan la immensa majoria d’ells només hi van per esperit de servei i per millorar la vida dels seus ciutadans i, en un xic d’egoisme, suposem que, de rebot, també la dels seus fills i nets. D’aquests catedràtics, els aspirants a legisladors, a funcionaris i alts jutges no haurien de tenir-ne por, perquè de dosis curulles d’empatia, de resignació davant l’impossible i de paciència que empetitiria la del bíblic Job ja en van sobrats.

Caldria formar la gent en àmbits com la lògica, l'empatia, la caritat cristiana, la comprensió lectora i també un reforç d'economia

Noves assignatures pendents