Em vinc a entregar. Confesso que no participo del destape digital que han propiciat les xarxes socials. Soc només voyeur d’aquesta febre per revelar secrets de la vida privada via Instagram, Twitter i Facebook. Abans del ridícul, prefereixo (i agraeixo) la reserva. Però que la meva esquerperia o pudor osonenc m’impedeixin sumar-m’hi és sens dubte una tara personal. Perquè la transcendència de certs testimonis a les xarxes supera de llarg el soroll dels qui només hi aboquen postureig i hi busquen atenció. Ho pensava llegint…
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't
Comentant com a {{ acting_as }}.
{{ success }}
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't
{{ comment.text }}