La boca no és un òrgan aïllat, sinó una peça essencial en el trencaclosques del rendiment físic

No es tracta només de tenir unes dents sanes, sinó de comprendre que tot el que passa a la boca pot repercutir en el rendiment, la recuperació i la predisposició a patir lesions. Com a odontòleg esportiu, he tractat esportistes molt ben preparats, alguns d’elit, que malgrat entrenar a consciència i cuidar la seva alimentació, patien molèsties musculars, sobrecàrregues recurrents o una fatiga injustificada. En aprofundir-hi, hem detectat infeccions cròniques, maloclusions o fins i tot erosions dentals que causaven sensibilitat. La boca no és un òrgan aïllat, sinó una peça essencial en el trencaclosques del rendiment físic. Un exemple il·lustratiu és el cas de Pau Gasol, a qui el cos mèdic dels Lakers va gairebé obligar-lo a col·locar-se bràquets. No es tractava únicament de millorar l’estètica, sinó de corregir una maloclusió que podia afavorir determinades lesions. Un cop es va equilibrar la mossegada, es va millorar la seva alineació corporal i es van reduir les recaigudes musculars. Sabíeu que entre un 30% i un 40% de la població respira per la boca, sobretot mentre dorm? Et despertes amb la boca seca? Aquest hàbit redueix la qualitat de la respiració i afecta negativament la recuperació nocturna, ja que disminueix la producció d’òxid nítric, una molècula clau per ajudar l’atleta a recuperar-se. Respirar pel nas no només millora la salut general, sinó que pot marcar una gran diferència en el rendiment. L’odontologia esportiva també dona resposta a aquests problemes. Per entendre-ho millor, imaginem un corredor popular que porta un any sencer entrenant amb constància per disputar la Marató de Barcelona. Ha seguit una rutina rigorosa, ha cuidat l’alimentació i s’ha sacrificat en hores de son i lleure per arribar en plenes condicions al gran dia. Uns dies abans de la cursa, nota una molèstia a la dent, que progressa ràpidament a dolor, inflamació i fins i tot una mica de febre. El diagnòstic és clar: pulpitis aguda causada per una càries no tractada. Es veu obligat a prendre antibiòtic per controlar la infecció. Malgrat tot, decideix córrer, però no rendeix igual. Va més alt de pulsacions, la fatiga apareix més aviat, i el rendiment disminueix. Una càries aparentment inofensiva pot esguerrar mesos de preparació, sobretot si es veu agreujada per la necessitat d’un tractament d’urgència que interfereix en la capacitat física. Imagineu-vos quant costa això a un club de futbol si a un jugador li passa el mateix. A Londres 2012 es va fer un estudi entre els atletes olímpics. Els resultats van ser impactants: més de la meitat tenien càries i gingivitis, i gairebé un 20% reconeixien que els seus problemes bucals afectaven el rendiment. Estem parlant dels millors esportistes del món, que cuiden cada detall… excepte la boca. Per què? Per desconeixement. Perquè encara no s’ha integrat del tot la figura de l’odontòleg esportiu dins dels equips mèdics. Un estudi amb atletes de biatló fet a Suècia l’any 2016 apuntava que amb esportistes amb periodontitis o gingivitis, la millora de l’estat de les genives pot incrementar fins a un 5% el VO2 max. La inflamació a les genives no es limita a la boca: activa una cascada inflamatòria que es propaga per l’organisme, afectant el metabolisme, la distribució d’oxigen i alenteix la recuperació muscular. A tot això, cal afegir-hi que els esportistes presenten particularitats que poden afavorir l’aparició de problemes dentals: dietes amb gels o suplements ensucrats o àcids, respiració bucal durant l’esforç, bruxisme nocturn per estrès, sequedat bucal per la deshidratació... La xerostomia o sequedat bucal altera el pH de la boca i, sense un control adient, poden provocar més sensibilitat dental i risc de càries. Les maloclusions també poden associar-se a dolors cervicals, problemes d’esquena, alteracions articulars, pèrdua de coordinació i, en determinats casos, lesions musculars per compensacions posturals que es fan evidents amb l’edat i l’exigència esportiva. És per això que l’odontologia esportiva treballa colze a colze amb fisioterapeutes, posturòlegs, entrenadors, nutricionistes i metges esportius, perquè la manera com una persona corre, salta o es recupera també està influïda per la seva salut bucodental. L’objectiu d’aquest article no és només descriure aquests problemes, sinó fer una crida directa. Si ets esportista, si tens fills que practiquen esport o si formes part d’un club, no descuidis la teva boca. Una revisió odontològica amb enfocament esportiu podria ser el pas que et falta per fer un salt qualitatiu, prevenir lesions repetitives o rendir millor quan més ho necessites. Avui dia, l’esport està cada vegada més professionalitzat i monitoritzat, fins i tot en categories amateurs. Per això, l’odontologia de l’esport no trigarà a consolidar-se dins els equips mèdics esportius, ja que cuidar la boca no és només una qüestió de salut, sinó també una estratègia per millorar el rendiment i arribar més lluny.Entrenar fort, seguir una bona alimentació i descansar adequadament són els pilars del rendiment esportiu. Tot i això, hi ha un aspecte que molts atletes continuen passant per alt: la salut bucodental.

La boca no és un òrgan aïllat, sinó una peça essencial en el trencaclosques del rendiment físic

L’odontologia de l’esport pot augmentar el teu rendiment