¿Qui no s’emociona encara amb les cançons de Grease, aquella història dels joves inadaptats de les bandes nord-americanes que acabaran trobant la sortida a llur atzucac a través de la música, el treball i l’amor jove, tendre i transparent?

Se’ns n’ha anat la Sandy de Grease, el musical del 1978, on actuava de parella de John Travolta (1954) en un idil·li cinematogràfic permanent, tot i que tenia sis anys més que ell. El traspàs es produí el 8 d’agost d’aquest 2022, als seus 73, havent lluitat llargament contra un càncer de mama, diagnosticat el 1992, que al tercer cop l’ha acabada tombant.

D’ella ens restaran el seu somriure i la seva música, en un rostre angelical i jovenívol, des de la Sandy fins a la protagonista de Xanadú del 1980, passant per una dotzena de films i pràcticament una trentena de discos, amb les seves composicions i la seva música, que continuarà sonant amb força i inspiració des d’aquest tòrrid agost. ¿Qui no s’emociona encara amb les cançons de Grease, aquella història dels joves inadaptats de les bandes nord-americanes que acabaran trobant la sortida a llur atzucac a través de la música, el treball i l’amor jove, tendre i transparent? A mi mateix em saltava la llagrimeta quan em vaig posar a l’Spotify la llista de reproducció de l’Olivia i escoltava com ens queda la seva veu per al nostre gaudi. La tecnologia permet que un moment de goig, de bellesa i d’encant, com era la presència i la veu de la fabulosa Newton-John dels anys 1980 puguin durar per sempre. Si la pel·lícula és una adaptació del musical de 1958, en canvi, qualsevol remake posterior, sigui a la gran pantalla, sigui al teatre, com la que vaig gaudir al Victòria pel Nadal del 2006, recordaran l’eterna parella de Travolta i Newton-John.

Però em vull aturar en el seu penúltim àlbum discogràfic, Grace and Gratitude que va publicar el 2006, duent una forta càrrega d’espiritualitat, de fe i, com diu el mateix títol, de gràcia i d’agraïment a la vida. Olivia l’havia llançat al mercat per a recaptar fons per a diverses organitzacions benèfiques que treballen contra el càncer. Va celebrar trenta-nou concerts als EUA i cinc al continent asiàtic, aquí amb un títol ben antropològic: Body, Heart & Spirit Tour –cos, cor i esperit, les tres dimensions de l’ésser humà que cita l’apòstol Pau en 1Te 5,23 i que són a l’origen de la meva tesi doctoral en teologia, si em perdoneu aquest impàs publicitari.

Quedem-nos amb els títols d’alguns de la vintena llarga dels temes inclosos en l’àlbum del 2006, que ja parlen per si sols. Vegem-los: Shekhinah, un terme hebreu que significa la presència divina que hom experimenta en el seu temple. Help me to heal, ajuda’m a guarir-me, una pregària que parla dels estats interiors espirituals, que tenen les seves repercussions en l’aspecte físic; per això Physical no podia faltar, el tema de gran èxit de Xanadú amb ELO. Continua amb un altre títol de pregària hebrea Yesod, el fonament de la persona, el lloc interior de la consciència on es responen les preguntes principals que tothom s’ha de respondre: qui soc jo, què hi faig aquí, què vol Déu de mi. Learn to Love Yourself, perquè aprendre a estimar-se, a comprendre’s i a perdonar-se a si mateix constitueix el punt necessari per aprendre a estimar els altres i Déu, per trobar el propi equilibri, per viure amb pau i serenitat (Lc 10,27). Tiféret, bellesa, un tercer terme de l’espiritualitat jueva que Olivia treu a col·lació (Pr 4,9), referit sobretot a la plenitud de la presència divina enmig de la humanitat, origen de la bellesa i de la bondat humanes, tant física com sobretot mental. I d’altres títols, fins arribar als vint-i-quatre, com The Power of Now, el poder de l’ara, el lema d’Eckhart Tolle (1948) amb el seu llibre d’autoajuda per a la il·luminació espiritual del 1997. Love is Letting Go of Fear, que l’amor significa expulsar les pors i viure en conseqüència o la musicació del salm 121 I Will Lift Up My Eyes: alço els ulls a les muntanyes d’on em vindrà l’ajuda divina.

Però fixem-nos sobretot en Let Go Let God, que es podria traduir com un Deixa’t fer, deixa-li a Déu, o bé Deixa que Déu sigui Déu, volent dir que, en definitiva, la vida d’un mateix és a les mans del Pare i creador, que tot succeeix per algun motiu que ell sap, que encara que un pensi que té mala sort, que es pregunti per què li ha de passar aquella malastrugança, en canvi, el millor que pot fer és deixar-se fer per la bondat i l’amor de Déu, perquè és ell qui té un pla definit, que no passarà res que Déu no vulgui, perquè acaba escrivint recte amb ratlles tortes, “que no es perdrà un cabell del vostre cap” (Lc 21,28).

Diu així la lletra: “Quan no trobes la direcció i el teu cor no et guia cap a casa: deixa’t fer, deixa a Déu. Quan els teus somnis es trenquen en la pols i has perdut la voluntat de confiar: deixa’t fer, deixa que Déu sigui Déu. Deixa que els senyals t’ho recordin: estem de passada. Quan la fe és una flama apagant-se i no hi trobes solució. Quan et falla el coratge i el pou de l’esperança s’asseca, deixa que els senyals t’ho recordin: estem de passada. Deixa que Déu sigui Déu.”

Al cel sia l’Olivia i que allí la puguem retrobar per a tornar-la a escoltar en directe!