Eva Boixadé | 13:00
Opinió

Pertànyer a la nova comarca ens dona una eina única per poder decidir el nostre futur, construint dinàmiques pròpies adaptades a les nostres característiques rurals

Olost i Santa Creu de Jutglar

El Lluçanès és una comarca oficial que surt al mapa. Arribar fins aquí ha estat un procés molt llarg, lent i complicat. Ho sabem i ho constatem.

Hi ha hagut impediments externs que ho han fet difícil, però cal posar en evidència que els principals impediments han estat interns. Això també ho constatem.

Em poso a redactar aquests escrit després de molt temps en silenci i ja fora de l’esfera política comarcal i, com sempre he fet, fora dels interessos partidistes, davant la notícia de convocatòria d’un altre referèndum sobre la comarca a Olost. Aquesta vegada, per decidir si sortir-ne.

Crec que val la pena que públicament es defensi el “sí” al fet de formar part de la comarca. Molt em temo que des de l’Ajuntament actual, successor d’una dinàmica antilluçanès encoberta, poden haver-hi sensacions i prejudicis sobre que no s’han fet les coses bé i penso que cal deixar clar que això no és cert.

Han passat 22 anys de reivindicacions, actes, esforços i reconeixements populars. Per no parlar d’actes i reivindicacions encara molt més antics. S’han anat vencent les traves lentament i finalment es va arribar en un moment òptim que calia aprofitar per acabar desencadenant el pas final, el maig del 2023.

Pertànyer a la nova comarca ens dona una eina única i potent per tal de decidir quin futur volem. Debatre sobre el futur és una tasca que esdevé recurrent. Els avantatges de formar-ne part són molts, per aquest motiu molts municipis ho han defensat, fins i tot en el seu moment, Olost i Santa Creu.

Sabem que cal anar construint a poc a poc dinàmiques pròpies de forma adaptada a les nostres característiques rurals. Amb l’experiència del Consorci, al qual Olost i Santa Creu sempre hi han apostat, no ens ve de nou continuar treballant. Però per fer un pas més cal anar units, com sempre hem estat.

Els recursos econòmics per a polítiques públiques com a comarca ja arriben directament al territori i això vol dir que podem decidir polítiques que ens convenen. Passant per Osona les polítiques més necessàries no eren ben bé les nostres. Les necessitats d’Osona són molt diferents.

Amb la comarca la interlocució amb les administracions superiors és directa, amb la qual cosa es poden definir més bé acords adaptats a les nostres necessitats. El Lluçanès com a comarca de muntanya té una consideració que essent d’Osona no teníem.

Per altra banda, els hàbits de les persones del Lluçanès no han de canviar pel sol fet de ser comarca oficial, ja que no es duplicaran serveis si no fan falta. La solidaritat entre comarques ja és un fet per tal que els recursos públics del país no es dupliquin en va. Tampoc representa una despesa important en una altra administració nova, ja que proporcionalment es dedicaran els diners públics que ja es rebien via Osona i a poc a poc es va fent el traspàs de competències.

Cal tenir en compte que la viabilitat territorial i econòmica comarcal ha estat avalada per les diferents comissions parlamentàries i amb aquests avals els grups parlamentaris hi van votar a favor. Si hagués suposat un clar perjudici no hauria estat possible ni entrar-ho a tràmit per ser votat.

La gran part dels municipis del Lluçanès ja treballen conjuntament per arribar a tenir un consell comarcal el 2027, que amb ganes, il·lusió i real convicció pot arribar a ser un consell model per a altres territoris semblants al nostre, sense ser un espai de poltrones polítiques, com passava essent d’Osona. En això caldrà ser impulsors.

Olost i Santa Creu no poden quedar fora de tot el debat que caldrà portar a terme. No tindria massa sentit essent ja de la comarca. La comarca que volem l’hem d’anar construint, ara que ja s’ha trencat per fi el tabú i ja som al mapa.

No trobaria massa just que ara es fes una campanya encoberta per afavorir el “no” a la comarca. No seria just ni massa ètic per a les persones del municipi i la comarca. Els interessos, visions i justificacions personals d’expolítics no poden passar per davant de l’interès comú actual. Cal recordar que tots els ajuntaments de la comarca es van comprometre per escrit a fer campanya pel “sí” a la comarca en el referèndum del 2015.

Animo la gent d’Olost i Santa Creu a seguir formant part d’un Lluçanès unit més enllà de la unió que ja ens proporcionen els serveis que es presten des del Consorci. El Consell Comarcal del Lluçanès va molt més enllà i per això cal treballar-hi tots i totes ara que en tenim l’eina i l’oportunitat. Treballar per acabar sent-hi tots, sense recances ni prejudicis.