La delegació d'Osona es va crear l'any 1971 i va estar presidida pel metge Anicet Altés. De la vintena de socis inicial s'ha passat als 7.300

La junta d’Òmnium Cultural d’Osona-Lluçanès va organitzar la setmana passada a La Central de Vic un acte de commemoració dels 50 anys de la delegació. Una delegació que fou presidida als seus inicis, encara en època franquista, l’any 1971, pel metge Anicet Altés. L’acte no pretenia tan sols esdevenir un recordatori d’aquells inicis i un agraïment als qui durant els 50 anys passats van –vàrem (modestament)– afiliar-nos a l’entitat i participar en les activitats en defensa de la llengua i la cultura catalanes mil·lenàries, prohibides i perseguides durant la dictadura franquista i ja des del 1714, sinó també mostrar la persistència resoluda de l’entitat per reivindicar un futur propi dels catalans, de plenitud nacional, de normalitat nacional. En l’acte, ben conduït per Jordi Ortiz, i amb agradables cançons, emocionà el recordatori de l’activisme d’aquells 50 anys per part de les diferents juntes i socis, alguns ja traspassats: gent ferma en la catalanitat i en la democràcia. Un activisme compromès, generós, tenaç, incommovible. I impressionà la diversitat d’accions i de mobilitzacions amb què l’entitat va desplegar la seva activitat any rere any, junta rere junta, tant els socis dels primers temps com els continuadors i els actuals. Vull destacar-ne la Marxa dels Vigatans i les diades. I és clar, de la vintena de socis inicials a Osona s’ha passat avui a set mil tres-cents, sí: 7.300! Una xifra impactant, única a Osona de qualsevol associació, partit, sindicat. Un èxit reconfortant. Resisteixo la temptació d’anotar els integrants de les diferents juntes, perquè em faltaria paper, i per tant tan sols em referiré als membres de la junta actual, els protagonistes principals dels 7.300 socis i els responsables del dinamisme d’ara i dels darrers anys, amb el seu president, Alfred Verdaguer. Són Núria Vila, Montserrat Aguilar, Joan Carles Àngel, Carme Baqué, Josep Castanyer, Magda Codinas, Maria Carme Comas, Marta Marly, Assun Martínez, Jordi Ortiz, Miquel Pla, Berta Rierola. A tots ells el meu reconeixement pel seu encertat dinamisme. Dos dies després, el dissabte 26, l’Assemblea General d’Òmnium celebrada a Barcelona va confirmar nova Junta Nacional amb el professor universitari i escriptor Xavier Antich de president, que substituirà Jordi Cuixart i Muriel Casals, els seus dos darrers predecessors, que han deixat una petjada perdurable, igual que Miquel Mauri. Quants socis avui? Més de 190.000! Sense competència, potser ni a Europa. Un potencial d’acció enorme, que caldrà concretar “no per reformar l’Estat, sinó per marxar-ne”. De moment, segons l’assemblea, les línies d’activitats de l’entitat, que pretén ser “plataforma propositiva”, generadora d’iniciatives, sembla que apunten en cinc direccions, al meu parer: 1. Continuar essent una entitat viva i participada, perquè “la força d’Òmnium, com la del país, és la seva gent, i ens mou la voluntat de ser més útils”. 2. Col·laborar que Catalunya decideixi el seu futur, ferma contra la repressió, preparada amb intel·ligència de grup per a un nou embat per assolir la independència. 3. Persistir a bastir i difondre una cultura al servei de la cohesió social, tot creant i potenciant projectes que facilitin l’accés als béns i als serveis culturals, que potenciïn la capacitat creativa, i també l’audiovisual en català. 4. Ajudar que la llengua catalana, forta, normalitzada, esdevingui un instrument de cohesió ciutadana a l’escola i arreu amb l’actualització del model d’immersió i amb atenció especial al jovent i a les persones nouvingudes, amatent a la Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals i igualment al projecte de cinema infantil CineXic i al projecte AINA d’intel·ligència artificial. 5. Esdevenir una veu potent a escala internacional, necessària davant la repressió de l’Estat i la persecució de l’independentisme: crear una xarxa de complicitats internacionals i de denúncia als tribunals internacionals de la vulneració de drets humans. Objectius ambiciosos i necessaris. Si als anys 70 del segle XX, sota la dictadura, teníem por, i a la vegada il·lusió i esperança, avui també. El meu reconeixement a la Junta Nacional, a la d’Osona-Lluçanès i a tots els socis. I el desig d’èxits. Com va dir el nou president, “això va de guanyar”.

La delegació d'Osona es va crear l'any 1971 i va estar presidida pel metge Anicet Altés. De la vintena de socis inicial s'ha passat als 7.300

Òmnium: això va de guanyar