Entre naps i cols, el poble està quedant desert. És indignant, com deixen morir els pobles

Primer vaig deixar d’anar a comprar la roba interior al poble perquè m’incomodava l’obrir i tancar el provador amb la sensació que segons qui –perquè mira que hi ha xafarderes– t’espiava per l’escletxa de la cortina. Després van ser els llençols i la roba de casa, que ja aprofito per renovar quan baixo a fer el volt a l’Ikea algun dissabte. Per descomptat, des que ens vam ajuntar que no hem tornat al fuster ni al matalasser per fer mobles i cortines a mida, pobra gent, que se’ls està acabant el negoci, però és que el preu no té color i tampoc hi ha tanta diferència. Vaig deixar d’anar a la perruqueria del carrer perquè s’havia de demanar hora, que són dues noies soles i ja van a la idea, però se’m fa pesadet haver-ho de planificar. Ara que hi penso, deu fer anys que tampoc no em compro cap peça de roba aquí perquè, tot i que en tenen de maca i és bona, tot sigui dit, sempre pica més i sembla que hi ha aquell compromís de quedar-te alguna cosa si t’has provat tres o quatre conjunts. Igual que amb el joier; sort que de joies aparatoses ja no se’n porten. El rellotge el porto d’aquests que també diu les pulsacions i les passes, i me l’he comprat als xinos d’AliExpress: “Si no lo tenemos, es que no existe.” Per gust, això de l’Amazon. No ho hauria dit mai, que m’hi aficionaria, però també em vaig avesar a fer tota la compra al súper i ara em va la mar de bé. Als vespres, amb la tablet, vaig estudiant marques i preus, clico i m’ho porten a casa l’endemà mateix. S’ha acabat anar a comprar els electrodomèstics a cal llauner. També va molt bé per Nadal o algun aniversari: com que tots vivim escampats, ens enviem els regalets per Amazon. Si al final no et fa el pes, ho tornes i avall. Encara no sé com els surten els números, però els missatgers van com una daina. Entre naps i cols, el poble està quedant desert. Quan anàvem a caminar els vespres amb les dones del barri, comptàvem de dalt a baix del carrer Major quantes botigues havien tancat: la llenceria, la perruqueria, dues botigues de roba, el llauner, la drogueria, el colmado, la carnissera, el fuster, i es jubilen el rellotger i la peixatera. És ben trist, i fins i tot fa basarda passar per segons quins carrers, sense ni llums ni ambient. Així que ja fa temps que no quedem per caminar. Mandra, també. He llegit que ara tanquen el quiosc, on anirem a parar, ens quedem sense diaris. És indignant, com deixen morir els pobles. Escriuré una carta a EL 9 NOU. Baixo fins a la gasolinera a comprar el pa i m’hi poso.

Entre naps i cols, el poble està quedant desert. És indignant, com deixen morir els pobles

On anirem a parar