Hem d'acompanyar els fills mentre descobreixen el món que els envolta, qüestionar-lo tots plegats, motivar-los per tirar endavant, per trobar el seu camí, protegint-los quan cal i espavilant-los si fa falta

Tenim els mestres i professors emprenyats i amb raó perquè el sistema educatiu està més tensat que mai, sense diners ni professionals suficients, però cada vegada amb més alumnes i realitats d’allò més diverses. Els hem vist manifestar-se aquests darrers dies arreu del país, reclamant al govern més recursos laborals i econòmics i, casualitats de la vida, les imatges de les protestes han coincidit amb uns vídeos de Ràdio Flaixbac a l’exterior del Saló de l’Ensenyament, a Barcelona, en els quals es demanava als nois i noies que visitaven aquesta fira algunes qüestions de cultura general; per exemple, quina serralada separa Catalunya de França? Qui és el president de la Generalitat? Qui va ser l’arquitecte de la Sagrada Família? A quin any va morir Franco? Les respostes, per dir-ho finament, són d’allò més singulars i més venint d’uns joves a qui se’ls suposa interès per continuar formant-se més enllà de l’ensenyament obligatori. Les proves que any rere any es fan per avaluar els coneixements dels alumnes confirmen des de fa temps que a cada bugada perdem un llençol. L’investigador James Robert Flynn va descobrir fa anys que en determinades regions del món el coeficient intel·lectual augmentava cada dècada uns tres punts respecte a l’anterior per motius com les millores en l’educació, l’accés a la informació o fins i tot una alimentació més saludable. Des de fa uns anys, però, les dades indiquen que el procés s’ha capgirat i que ara està disminuint. Tot i que també hi ha qui diu que part d’aquest fet es deu als mètodes d’avaluació, que són els mateixos de fa cinquanta anys, alguna cosa hi deu tenir a veure la revolució tecnològica que estem vivint i la manera com l’entomem en l’entorn familiar, laboral o escolar. L’enrenou en l’àmbit educatiu m’ha arribat precisament mentre llegia dos llibres que, sense estar relacionats amb aquest tema, m’hi han portat i m’han fet rumiar una estona. Yiyun Li al llibre A la natura les coses simplement creixen (L’Altra editorial) afirma que la feina dels pares és sobretot proporcionar als seus fills un marc per viure: “Coses per fer, llocs on anar, dies que no deixen de clarejar mai i nits que arriben sempre.” Un marc per viure, diu, és “un marc per a la memòria”. Amb aquesta afirmació Li no es refereix a omplir l’agenda i el calendari d’activitats pensades especialment per als nens (d’això en sabem molt els progenitors), sinó a acompanyar-los mentre descobreixen el món que els envolta, qüestionar-lo plegats, motivar-los per tirar endavant, per trobar el seu camí, protegint-los quan cal i espavilant-los si fa falta. Som, explica l’escriptora, com constructors navals que construïm un vaixell; no n’hi ha prou de disposar del material i saber els passos que cal seguir per aixecar la nau; no es construirà pas sola. Cal un projecte pensat i amb una mica de consciència. Cal energia i implicació, també paciència, empatia, mà en alguns moments ben ferma i en d’altres, delicada. En tenim, de tot això? Pensant en els nostres fills, vull dir... Sense abandonar la metàfora marinera naveguem fins al petit poble gallec de Camariñas de la mà de l’escriptora Nerea Pallares. A Punt d’aranya (Edicions del Periscopi) Pallares invoca un paisatge de pescadors i puntaires que es mou entre la modernitat inevitable i la tradició i que es desmunta quan les teixidores es declaren en vaga i deixen de cosir. El caos és immediat i impera arreu perquè en realitat el món s’aguanta per la feina silenciosa però incessant de les puntaires i els seus fils que, imperceptiblement, sostenen la vida des de temps ancestrals. Com el coneixement, ara tan menystingut, que és a la base de tot, de tot i de tot. Potser també és deure nostre, dels pares, recuperar-ne el valor. Perquè sense coneixement no hi ha marc per viure i això no depèn només dels professors ni dels joves.

Hem d'acompanyar els fills mentre descobreixen el món que els envolta, qüestionar-lo tots plegats, motivar-los per tirar endavant, per trobar el seu camí, protegint-los quan cal i espavilant-los si fa falta

On som els pares?