Trair els votants
Es fa difícil entendre quin és el valor polític que donen ERC, Junts i la CUP als seus votants independentistes. Una part dels votants, però, ho tenim clar: cap interès i cap compromís. Heu imposat una acció política totalment ineficaç i de submissió absoluta. La decepció dels votants és molt gran i el compliment dels vostres programes i promeses electorals, un engany. Si ens ho mirem des del punt de vista de la feina feta per aconseguir la independència, inexistent. Des del vessant de la tasca unitària de confrontació amb la monarquia franquista espanyola, preocupant. I així podríem continuar i continuar, amb exemples diaris i cada cop més indignes, que argumenten que la responsabilitat i el respecte cap als votants independentistes és nul·la. Esteu actuant contra els vostres votants i contra l’independentisme. Us heu convertit en uns nous partits, sota la tutela de la monarquia franquista i de la pseudodemocràcia espanyola. Pitjor encara, en sou col·laboradors per desmobilitzar-nos i immobilitzar-nos. Tot és un engany. Ens tracteu amb la supèrbia dels que pensen que la resta són ignorants. Ens heu traït.
Vicent Partal ens ho argumenta perfectament: “El fet més sorprenent de tot plegat és que els partits independentistes mateix juguen amb foc i poden fer perillar la seua supervivència. Perquè ara mateix la independència per a ERC, Junts i CUP només és un eslògan buit que fan servir per justificar la mediocritat, per atorgar-se una superioritat moral i un ascendent popular que altrament no tindrien i sobretot per ocupar càrrecs i negociats. Buidant-la de la càrrega revolucionària que té, i que es va expressar com a poder popular el Primer d’Octubre, i convertint-la, en conseqüència, en una cosa completament inoperant. Potser la gent acabarà acceptant l’estat de coses actual i ja està, però em costa molt de creure-ho. De manera que el preu que pagaran per haver fet de l’independentisme una caricatura ridícula podria ser molt alt.”
El joc brut que esteu utilitzant amb els votants és equiparable al que ens fa l’Estat espanyol. Uns sobrepassen qualsevol límit en pro de la unitat d’Espanya, mentre que vosaltres tampoc no teniu ratlles vermelles per tal de mantenir les cadires que us mantenen econòmicament. Us heu convertit en el major obstacle per a la República catalana i per un canvi social, és així de trist i de contradictori. Creieu que els vots independentistes us han estat atorgats per continuar sota la sobirania i domini espanyol? No heu entès que el vostre paper, com a representants del vot popular, us responsabilitza, us obliga, a exercir la voluntat popular per aconseguir l’objectiu d’una República catalana independent?
La veritat és que sembleu cònsols o ambaixadors espanyols, sou instruments de l’espanyolisme més ranci, que us utilitza per sotmetre la nostra voluntat d’alliberar-nos. Governi qui governi Espanya, té com a prioritat l’acció anticatalanista, que els uneix per sobre de qualsevol ideologia.
Ja n’hi ha prou, per tant, de ser complaents, d’anar capcots, d’aquesta submissió malaltissa. El conflicte existeix i ens sotmetem cada dia més i més a un estat injust, colonitzador i antidemocràtic. Prou de simular diàleg amb els que ens reprimeixen. Cal rectificar i ser coherents amb el paper que heu de jugar, conjuntament amb la iniciativa civil, per ser allò que som, allò que volem ser i allò que ens mereixem ser, i que sense una República catalana no podrem tenir mai.
No té cap mena de lògica, la vostra acció política. Com és possible que el Parlament i el govern català proposin polítiques lingüístiques i acords que afebleixen encara més la nostra llengua? Com s’explica que ens espiïn, com en els règims autoritaris, i encara hi hagi dirigents polítics de primera fila que segueixen reivindicant un diàleg que no existirà mai? Quin sentit té participar en la democràcia monàrquica espanyola que justifica la mort? Els fets de la tanca de Melilla són esfereïdors i criminals, però el govern espanyol els justifica per la unitat d’Espanya. En lloc de defensar la vida i la justícia, es consoliden els principis feixistes: mort abans que llibertat.
La ineficàcia, m’atreviria a dir, fins i tot, inutilitat política dels partits independentistes és totalment manifesta. Si no estan disposats a plantar cara, n’hauríem d’exigir la dimissió immediatament. De motius, ens en sobren, i com a votants també som responsables que no hi hagi conseqüències polítiques. Deixem d’empassar-nos tot i de callar. No volem viure en una Espanya repressora i corrupta, però tampoc en una Catalunya col·laboracionista. Que us quedi clar: no volem ser espanyols.
Recordeu que l’eix vertebrador de les democràcies reals es basa en la voluntat popular. Sembla que ho heu oblidat i ja n’hi ha prou, de la vostra manera de fer. Tot té un límit i recordeu, sobretot, que sense nosaltres, els votants, no sou res.