Hi ha molts noms d'animals que els hem convertit en polisèmics i els hem atribuït significats diferents i de camps semàntics molt diferents

Les comparacions i les metàfores són alguns dels recursos més productius que té una llengua. La catalana no n’és pas cap excepció. De vegades, però, allò que de bon principi devia ser una simple comparació adquireix significat propi i es converteix en un nom independent, admès al diccionari i habitual en la llengua popular. I de retruc converteix aquella paraula unívoca, amb un sol significat clar, en polisèmica. D’exemples en trobaríem pràcticament en tots els àmbits, però de ben segur que un dels més productius és el dels animals. M’ha cridat l’atenció que hi hagi tants noms d’animals que els hem anat convertint en polisèmics i els hem atribuït significats tan diferents i de camps semàntics tan variats. Alguns casos, com pot ser el del mot paparra, un paràsit que xucla la sang dels mamífers, sembla una ampliació de significat normal, clarament provinent d’una comparació, perquè quan diem, per exemple, que ens hem trobat amb el paparra d’en Joan, estem dient que en Joan és carregós, pesat, que se t’enganxa com una paparra. Hi ha molts altres casos, però, en què la comparació, certament, ens queda molt més llunyana. I si no, digueu-me com hem passat de l’animal burro al burro escalfador de llits o al burro peça d’algunes màquines tèxtils o enquadernadores. O de l’animal mula, per no allunyar-nos dels equins, a la mula durícia o al sangtraït. O encara de l’ocell mussol, al furóncol que sol sortir a la vora d’una parpella. O del felí gat, a l’estri per aixecar coses sense un gran esforç. També tenim animals que han donat noms a vegetals, alguns de ben curiosos. La femella del llop, la lloba, té el mateix nom que un card d’allò més espinós i voluminós (Cirsium vulgare), que és una bona parada, amb fonda inclosa, sobretot de les caderneres. I què me’n dieu de les plantes que anomenem gossets (Misopates orontium)? Potser per les flors, que semblen boques de gos i que de petits jugàvem a fer bordar. Però, sense cap mena de dubte, un dels casos més curiosos i productius és el del penis, que té noms per donar i per vendre, ja que amb relació al sexe sempre hem fet servir eufemismes. De relacionats amb animals n’he trobat uns quants, ben populars i ben presents en la literatura i tot: pardal, cigala, cuca, pitoliu i, darrerament, per influència del castellà i encara no admès per l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), polla, que ja comencem de trobar en contes i novel·les, sobretot en registres col·loquials. Afegiu-n’hi d’altres, perquè de ben segur que us en vindran a la memòria molts més, ja que d’animals que ja no ho són en tenim un fotimer, com en la majoria de llengües.

Hi ha molts noms d'animals que els hem convertit en polisèmics i els hem atribuït significats diferents i de camps semàntics molt diferents

OPINIÓ | Animals que ja no ho són