Opinió | Baules
El Diccionari Català-Valencià-Balear defineix la paraula “baula”, com una “anella que, enllaçada amb les altres, forma una cadena”. És així, amb les baules, que ens ha arribat la fe a nosaltres, des dels apòstols als primers pares de l’Església com Policarp d’Esmirna, Cebrià de Cartago, els màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, Perpètua i Felicitat, Ignasi d’Antioquia, Atanasi d’Alexandria o Agustí d’Hipona i Benet. I després d’ells, les baules Gregori el Gran i més tard, Bernat, Francesc d’Assís, Caterina de Siena, Domènec de Guzman, Ignasi de Loiola i Teresa de Jesús. I altres baules ens transmeteren el que ells havien rebut, com Antoni Mª Claret, Joan Bosco, Teresa Jornet, Joaquima de Vedruna, Teresa de l’Infant Jesús i fins arribar a Joan XXIII, Pau VI, Hèlder Càmara, Òscar Romero, Pere Casaldàliga….
I és precisament “Baules”, el títol del nou llibre de l’amic David Pagès, un treball de tres anys, “gran, minuciós i acurat”, com diu Josep Valls, on l’autor d’aquesta obra ens presenta quaranta cinc persones que escriuen una carta a familiars o amics absents físicament i una altra a joves. Aquestes persones que escriuen aquestes cartes, fan com de baula d’una llarga cadena de personatges (anònims o coneguts), que han estimat i han treballat pel nostre país.
Recordo que va ser el 9 d’octubre de 2019, quan venint de Lleó en tren, tot passant per Iruña, vaig rebre una telefonada de David Pagès. M’explicà que volia comptar amb mi per al seu nou llibre, “Baules”, on cada persona havia d’escriure una carta a algú que ja ens havia deixat i una altra a un jove. David mateix em va proposar que jo escrivís una carta a mon pare, que havia mort el 2012 i una altra al fill de l’amic Santi Vallès, Jaume, que havia nascut exactament mig any abans d’aquella telefonada, el 9 d’abril del 2019.
Com diu Josefina Salord al pròleg d’aquesta obra, “l’originalitat del llibre rau en el fet que aquestes quaranta-cinc figures són ofertes des de les baules generacionals presents i futures, que en garanteixen i en garantim la memòria la continuïtat i el reconeixement”.
En aquestes cartes, com diu David Pagès a la introducció del llibre, “hi apareixen aspectes d’enorme vàlua, alguns dels quals són totalment desconeguts o poc coneguts, relacionats amb el personatge escollit”.
David Pagès i Cassú és llicenciat en filologia catalana i comparteix la tasca docent amb les de dinamitzador cultural i escriptor. El fil conductor de totes aquestes facetes, és el de contribuir a donar a conèixer -i a fer estimar- Catalunya i el conjunt dels Països Catalans, els seus prohoms i els seus millors atributs.
David Pagès col·labora periòdicament amb el Diari de Girona i ha publicat articles i entrevistes a Escola Catalana, Llengua Nacional, Revista de Girona i Serra d’Or entre d’altres mitjans de comunicació. A més és autor d’altres llibres, tots ells molt interessants, com Històries de l’avi Abdon, Històries de casa nostra, Batecs d’un poble, 500 raons per parlar català, Un país que fa camí, Què t’ha ensenyat la vida?, Al galop per la història de Catalunya o Referents i també de l’opuscle, Premis Baldiri Reixac (1979-2013). David Pagès ha estat guardonat amb diversos premis, entre ells l’Aina Moll i Marquès (2013), que li va concedir l’Obra Cultural Balear.
Entre aquestes cartes generacionals, hi vull destacar les adreçades a Caterina Albert, Miquel Batllori, Pompeu Fabra, Josep Mª Folch i Torres, Joan Maragall. Francesc de B. Moll, Joan Oró, Maria Rúbies, Antoni Mª Alcover o Jacint Verdaguer, entre d’altres.
També vull destacar la carta, tan entranyable, que Pilarín Bayés escriu al seu besavi, el pintor Joaquim Vayreda i la que escriu a la seva neta Carina, la seva “neta més artista”.
Puc donar fe de la passió amb què David Pagès s’acosta, per mitjà de les cartes que ha demanat que escrivíssim als homes i dones (d’ahir i d’avui) que trobem en aquest llibre tan interessant. La seva passió per la cultura i per conèixer els homenots del país, el va portar a l’Alcúdia, el meu poble, un dia d’agost de 2010, amb la seva esposa Anna i els tres fills, Josep, Mireia i Martí, per entrevistar mon pare. Aquell dia a casa meva, David Pagès, sense conèixer de res mon pare, li va fer una entrevista entranyable i plena d’afecte, on va dibuixar la trajectòria cultural, política i professional de “l’home subterrani”, com va ser definit mon pare per Joan Fuster.
Amb el llibre, “Baules”, com diu Josep Valls, “David Pagès aconsegueix fites didàctiques i divulgatives”, tot donant a conèixer “personalitats nostrades” i “posant de manifest que el país té vida i continuïtat”. I és que l’amic David Pagès, un home apassionat pel nostre país, creu “en les generacions futures i ho fa amb mirada encoratjadora, neta i positiva”.
Aquest llibre té tres objectius: el primer, una voluntat clarament didàctica, divulgativa, pedagògica: donar a conèixer personalitats de casa nostra que pertanyen a diferents camps professionals i valorar la seua figura i obra. El segon objectiu es transmetre que en el món de la catalanitat hi ha passat, present i futur, el tercer, finalment, mirar de canalitzar i fer visibles, complicitats, connexions, lligams…. que hi ha entre els diferents pobles de parla catalana, començant pel que és el seu eix vertebrador: la llengua, un dels temes que centra el llibre.
Aquest llibre de David Pagès i Cassú vol contribuir a destacar unes dones, la tasca i la determinació de les quals, va ser molt important per a la igualtat de drets i per al reconeixement social que ha assolit la dona en les darreres dècades.
El llibre “Baules” és una obra de consulta obligada per conèixer els homes i les i dones que han esdevingut imprescindibles en el passat de la nostra història i de la nostra cultura, i que, amb la seua tasca i el seu esforç, han estimat amb passió la nostra terra. I també per encoratjar els joves que són el futur del nostre país.