Pep Poblet va fer un concert en un escenari a Sau que, amb menys aigua que fa un any, ja quedava més ensotat. Això no va de broma. Posem-nos-hi ja perquè, si no, l´any que ve potser no hi haurà ni saxo, ni Sau, ni res!

Amant incondicional de fets i coses curioses, l’altre dia em va cridar l’atenció un dels Cromos que, cada divendres, EL 9 NOU publica a la seva darrera plana, sota l’article d’opinió. En concret, en l’exemplar corresponent al dia 5 d’agost últim, amb el títol L’escenari, s’hi deia el següent: “Pep Poblet dies enrere va fer un concert al pantà, batejat com a Sax & Sau, amb un escenari flotant. Aquest any, amb menys aigua, quedava més ensotat però, com ell mateix deia aquesta setmana, si la cosa no canvia l’any vinent potser serà un aplec a la plaça de l’església. Que plogui, coi!”. Aquestes ratlles només tindrien un afilat sentit de l’humor, ben vist i ben trobat, si no fos perquè, a més, posen blanc sobre negre el fet que estem travessant una època complicada pel que fa al canvi climàtic i a l’escassetat de recursos naturals. A sobre, ens anuncien que tindrem una tardor calenta des del punt de vista econòmic mundial. Cada cop hi ha més evidències que el món, climàticament i mediambientalment parlant, està canviant de manera irreversible... sobretot si no hi posem de la nostra part. Com a mostra: temperatures que s’acosten i superen els 40 graus amb onades de calor que s’encadenen, tempestes cada cop més fortes, rius secs o molt secs... Fins i tot molts llocs de Catalunya s’ha decretat l’alerta per calor i per l’escassetat d’aigua per viure. Molt abans, segons ens expliquen, la població havia de sortir en processó portant el sant del poble per demanar que s’acabés una sequera o una malaltia que assotava els seus veïns. La tradició ens diu que a la llarga, qui sigui feia possible el que se li demanava. Més a prop dels nostres temps, recordo que fins i tot el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, agnòstic confés i practicant, va arribar a demanar, el 14 de març de 2008, a la Moreneta que, a pesar que ell no hi creia, si podia fer-ho que fes ploure. Això ho va dir aprofitant l’avinentesa que assistia als funerals de l’exabat del Monestir de Montserrat Cassià Maria Just. Si no recordo malament, al cap de no gaire dies el seu prec va ser escoltat. Mes el que abans podia semblar una anècdota, un fet puntual que quedava corregit en els anys successius, en realitat era un avís del que podria acabar passant. Però no va ser tingut en compte! Ja és hora que ens conscienciem tots, els que manen i els que creuen, perquè alhora remem en el mateix sentit i mirem de salvar el planeta que ens acull i que sembla que no té cap rèplica interestel·lar a prop per mudar-nos-hi. Els dirigents, amb convicció i exemplaritat, han de marcar-nos el camí cap a la sostenibilitat del planeta Terra (ja van tard) amb polítiques i inversions per lluitar contra el canvi climàtic que inevitablement sembla que ens cau a sobre. Però no n’hi ha prou d’aprovar-les, s’han d’aplicar, d’executar i no quedar-se en el titular periodístic. I, per favor, deixeu-vos de rampells que això no va de broma; no feu com aquell alcalde francès de Cerdon, departament d’Ain, regió d’Albèrnia-Rhoine-Alps, Sr. Marc Chavent, el qual, a finals de l’any passat, va dictar un decret d’alcaldia per prohibir que caigués neu sobre el seu terme municipal; o no recepteu treure’s la corbata per estalviar energia, com va fer, en una desafortunada actuació tragicocòmica, el president del Govern espanyol Sr. Pedro Sánchez. I alhora, cadascú de nosaltres, el poble, també hi hem de posar de la nostra part perquè, a través del nostre particular gra de sorra, sumem esforços i accions per fer millor el nostre món. Posem-nos-hi ja! No esperem que ho faci el del costat perquè si tots esperem se’ns passarà l’arròs, perdrem el tren, no hi haurà marxa enrere o, si fem servir terminologia popular i religiosa alhora, no fos cas que si anem grillant gaire ens trobem davant d’un Déu vos en guard d’un ja està fet! Perquè sinó ens podríem trobar que al concert de la plaça de l’Església de Sant Romà de Sau, no hi hagués ni saxo, ni Sau, ni res!

Pep Poblet va fer un concert en un escenari a Sau que, amb menys aigua que fa un any, ja quedava més ensotat. Això no va de broma. Posem-nos-hi ja perquè, si no, l´any que ve potser no hi haurà ni saxo, ni Sau, ni res!

Concert a la plaça de l’Església