Alguns partits, no tots, no responen per ara a les expectatives derivades del 52%, però els ciutadans sí que hem de demostrar fermesa i determinació

El Consell per la República supera els 120.000 afiliats, xifra que demostra l’interès de moltíssims catalans per un futur de Catalunya com a nou estat d’Europa, com un nou estat organitzat per la seva pròpia gent amb els recursos generats per la seva pròpia gent sense que siguin espoliats cada any en milers de milions d’euros: 20.000 milions a l’exercici de 2019, el darrer estudiat. El Consell per la República “té per objecte impulsar les activitats de caràcter polític, social, cultural i econòmic destinades a la implantació i materialització d’un estat independent a Catalunya en forma de República”, ben lluny dels Borbons. Va ser creat el març de 2018 per aplegar patriotes, per unir estratègies, i ha esdevingut un organisme potentíssim per avançar cap a la independència de Catalunya i, en aquests moments difícils, és el millor instrument per internacionalitzar la causa catalana al món en especial a la Unió Europea mitjançant els exiliats Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, i per recordar-hi que a Espanya segueixen imputats als jutjats 4.000 catalans i catalanes víctimes de represàlies per part dels diversos organismes de l’Estat espanyol. Represaliats acusats d’exercir els drets fonamentals de qualsevol ciutadà en un estat democràtic: el de votar en un referèndum (despenalitzat del Codi Penal), el de manifestar-se, el de protestar i criticar les accions repressives de les institucions policials, fiscals, judicials, el d’un judici just. Són víctimes també de falsedats divulgades des de mitjans de comunicació, víctimes de relats falsos. Acusats d’exercir els seus drets fonamentals de manera pacífica, sempre pacífica. Represaliats que tenen tot el suport del Consell per la República i que mereixen el reconeixement de la societat. El Consell per la República, doncs, promou la defensa dels drets humans, civils, polítics i socials de la gent de Catalunya, massa sovint violats per les institucions d’Espanya, que ens voldrien abatuts i rendits. La resolució de l’ONU del passat 31 d’agost denuncia una gravíssima violació de l’Estat espanyol contra electes catalans independentistes. Una més. I no es tracta d’una “victòria moral”, com la va definir el president Aragonès, sinó una gran victòria política, jurídica i democràtica. Esperada. La desautorització internacional més important contra la (in)justícia del Tribunal Suprem. Resolució que hauria de servir d’estímul, malgrat que en aquests moments es nota un desencís entre la gent independentista, entre els qui van participar de l’èxit de les votacions de l’1-O, els que van fer possibles les votacions amb urnes i paperetes i defensant els llocs de votació ja des de la nit anterior, els que van anar-hi a votar de manera democràtica i pacífica, els qui hi van passar hores per vigilar les urnes, els qui van ser agredits pels policies de l’“a por ellos”. Però aquesta decepció no pot derivar en rendició, en quedar-se a casa, perquè equivaldria a contribuir a l’èxit de l’estratègia de Madrid contra la independència. Al contrari, la situació present ens ha d’estimular a combatre la política contra els catalans, a superar-la i a tornar a omplir els carrers de Barcelona per la Diada. I avançar de nou. Alguns partits independentistes, no tots, no responen per ara a les expectatives derivades del 52% al Parlament i refusen la necessària unitat esperable després dels resultats del 14-F de 2021, però els ciutadans sí que hem de mostrar fermesa, determinació i unió. I patriotisme. Sí, per Catalunya. Sí, per la independència. Sí, per un present i futur millors per a nosaltres i els nostres fills. Sí. Som-hi de nou.

Alguns partits, no tots, no responen per ara a les expectatives derivades del 52%, però els ciutadans sí que hem de demostrar fermesa i determinació

Opinió | El Consell per la República i la Diada. Som-hi