La reacció del Regne Unit a la mort d'Elisabet II frega l'absurd: el servei meteorològic ha deixat d'anunciar novetats del temps cada hora com a mostra de respecte

Van ressonar un parell de peces de coberteria impactant al terra, interrompent el sopar que molts periodistes estàvem abordant a la sala de premsa d’Old Trafford, l’estadi del Manchester United, quan la notícia va esclatar. La mort de la reina Elisabet II es va anunciar poc abans de la disputa d’un partit de futbol en aquell estadi. Eren moments de moltes preguntes i poques respostes, i alguns vam optar per deixar el que estàvem fent, aixecar el cap i mirar al nostre voltant. D’allà va emergir el vell amic que s’aproximava per formular un dubte que cap dels meus pronòstics considerava: “Has estat mai a Besalú?” Aquest amic es diu Ciaran, i exerceix de traductor en les rodes de premsa que involucren a qualsevol equip de futbol espanyol. Mesos enrere vaig explicar la seva història en aquestes pàgines. Dijous ens vam retrobar després d’uns mesos i va decidir relatar, pas per pas, les seves vacances d’estiu familiars a l’interior de Catalunya mentre Anglaterra assimilava la mort de la reina. En Ciaran prové d’ascendència irlandesa, país que es va independitzar l’any 1948, però que rebutja tot el que porti segell britànic des de molt abans. En el cas d’Elisabet II, com en tot, el dol va per fronteres. Els que portem anys vivint al Regne Unit podíem jugar a preveure com seria la reacció a aquest moment. Res s’acosta al fet de viure-ho. L’allau de missatges institucionals frega fins i tot l’absurd, com quan el MET Office, servei meteorològic nacional, va comunicar que deixaria d’anunciar les novetats del temps cada hora com a mostra de respecte a la reina. Més enllà de les imatges de Buckingham, al centre de Manchester és encara impossible caminar 100 metres sense veure el rostre d’Elisabet II. Plafons publicitaris, cabines de telèfons, transport públic, portades de diaris fins a quatre dies després dels fets. El dol, però, convé més mostrar-lo que patir-lo. Ningú es pot permetre el luxe de deixar de funcionar. La indústria segueix operativa. Bars, restaurants i tots els serveis funcionen al mateix ritme. Una crisi energètica galopant s’aproxima i esclatarà al mes d’octubre, on s’espera que el preu de la llum arribi a límits històrics, destrossant negocis i llocs de feina. Anglaterra va començar la setmana amb una reina i un president del govern, i la va acabar amb un rei i una presidenta del govern. Liz Truss, nova executiva, iniciava el seu mandat amb el pla de xoc contra la crisi energètica en portada. Ara, es calcula que el funeral i la coronació del rei Carles poden tenir un cost de 6.000 milions de lliures pel país. Sospito que per tot això, en Ciaran va preferir parlar-me de la seva visita a Besalú que de la seva opinió sobre el relleu a la corona.

La reacció del Regne Unit a la mort d'Elisabet II frega l'absurd: el servei meteorològic ha deixat d'anunciar novetats del temps cada hora com a mostra de respecte

Opinió | El dol convé més mostrar-lo que patir-lo