El sol i el vent han estat sempre a disposició dels humans i els hem fet servir tant com hem pogut, ara caldrà fer-ho encara més fermament

Connectant algunes de les dades i notícies que suara ens inunden en un món suprainformat i superespiat, algunes fan pensar. En formen part l’augment imparable dels costos energètics, gas i petroli sobretot, ara estimulats per la guerra d’Ucraïna, però que venen de lluny i no s’aturaran en previsió que en poques dècades contemplem la seva quasi extinció, o almenys que els preus de l’extracció esdevinguin prohibitius. Aquesta falta de petroli, gas, i un xic menys de carbó, poden ajudar a contenir en part el canvi climàtic a què ens ha portat el seu consum intensiu. Fins ara l’equació només indicava que l’energia campiona era la que aportés més potència dividida pels costos d’extracció, distribució i certament els beneficis dels quals ho controlen. No es tenia en compte que també s’havia de dividir pels danys infligits al medi ambient i a la salut dels humans, consumidors àvids d’aquestes energies. La nuclear n’és un bon exemple pels costos derivats dels seus residus tan perdurables, i la seva intrínseca perillositat. Per fi anem girant l’atenció, les circumstàncies obliguen, preus alts, contaminació imparable de dissimular, cap a les energies que hi han estat sempre, la del sol i el vent, potser interessadament arraconades a l’estar tant al nostre abast. La primera, la del sol, origen de totes les altres, petrolis, gas i carbó enterrats, inextingible en el nostre àmbit temporal si baixem dels 13.700 milions d’anys de les estimacions de l’origen de l’univers, i dels 140.000 anys dels humans, fins als 25-30 anys de les incorporacions generacionals. L’energia que els primers sapiens necessitaven per viure i fer funcionar el cervell, gran consumidor, venia dels animals salvatges menjats i les fruites quan érem caçadors-recol·lectors, i quan ja assentats com a agricultors vam necessitar-ne més, d’energia, els bous, cavalls, etc. ens ajudaren a llaurar, i d’altres ens donaven carn i llet, etc. El sol ens feia créixer els sembrats i l’herba que proporcionava l’aliment als nostres col·laboradors animals, i amb les condicions de la rotació estacional del planeta, provocava des de la pluja fins als vents que més endavant impulsaren els velams que facilitaren millores comercials a egipcis, fenicis, xinesos, etc. És a dir, sempre el sol i el vent han estat a disposició dels humans i els hem fet servir tant com hem pogut, directament o indirectament. Ara i endavant tocarà fer-ho més fermament encara. Altres energies com la geotèrmia, marees, etc. no són tan eficaces i fàcils d’emprar. La Copa Amèrica que els neozelandesos han portat a Barcelona demostra que sigui en el segle XXI o quan Colom va arribar a Amèrica a les darreries del segle XV, el vent és una energia a tenir en compte. La proliferació dels camps de molins de vent productors d’energia elèctrica a terra o els marins ja plenament rendibles al mar del Nord i ara en procés d’implantació a les nostres costes retorna a una energia quasi en desús des que els holandesos la fessin servir per treure l’aigua dels terrenys que guanyaven al mar. Aquesta energia té, però, una pega principal, exigeix moltes inversions, sobretot els camps de vent marins. Pensem que cada una de les tres pales fa 75 metres, la distància de la porteria de Ter Stegen al cercle de l’àrea rival. Inversions assolibles precisament per aquestes grans companyies energètiques que fins ara i mentre durin gas, petroli, carbó ens fan objecte del seu negoci. Elles controlen també les energies nuclears i hidroelèctriques, i sobretot tenen una altra energia oculta de gran potencial, almenys a casa nostra, la dels seus consells d’administració farcits d’exalts càrrecs, des de presidents del govern fins a ministres i sotssecretaris, i també amb cua d’aspirants de qui ara gaudeixen del poder, i, per tant, poden accedir amb major facilitat a l’aprovació d’aquests camps d’energia eòlica, que ens facturaran amb la mateixa distribució de costos i beneficis que fins ara, és a dir al preu que els convingui, perquè el negoci segueixi. La sort que es té és que l’impacte visual que patirem, el major d’aquesta energia, pot ser quasi totalment reversible quan es retiri. Esperem que els peixos i corals s’adaptin als ancoratges al fons del mar prop de la costa dels grups de torres i de la necessària central que reculli l’energia produïda, i la transformi abans de transportar per cable sotsmarí a una prop de la costa. Però hi ha l’altra energia, la principal, la que no falla, la del sol, que la tenim a l’abast individualment. Mentre el vent pot no bufar, o bé si ho fa amb molta força, obligar a aturar els molins per seguretat estructural, però ho pot fer nit i dia, el sol intermitent no falla mai, ni quan està darrere els núvols. Les instal·lacions a les cobertes d’habitatges unifamiliars o comunitats de veïns, juntament amb els avenços d’eficàcia de processos aconseguits en els materials i equips, poden aportar una bona part de l’energia que es consumeix ajudant, juntament amb una contenció-estalvi energètic, a començar a solucionar el problema que les darreres generacions, que hem consumit a balquena, deixem a les que ens han de seguir. Com més serem més riurem, o més ens podrem defensar. Fins fa poc ja es va assolir l’èxit que es derogués l’anomenat “impost al sol”. A partir de la moció de censura del 2018, que va foragitar Rajoy i el PP, “el partit que no apuja impostos, els inventa”, es deia, que es resistien a derogar-lo, es van deixar sense efecte els intents sorgits de la febril imaginació de certs components dels consells d’administració agraïts, d’intentar evitar la competència del sol en els seus negocis. Una aliança per l’autoconsum va aconseguir el “dret a l’autoconsum d’energia elèctrica sense cap càrrec” fent intervenir el 2017 la Comissió d’Energia del Parlament Europeu. Els esforços de PP i Ciutadans, atents també a les mamelles, d’impedir o si més no retardar tal fet, es varen concretar després de la sentència de la Gürtel i l’estada d’un Rajoy apàtic i desorientat al reservat del Restaurant Arahy del carrer Alcalà proper al Congrés, on es votava foragitar-lo i on sols la bossa de Soraya ocupava el seu escó. Esforcem-nos doncs a fer la competència a aquestes grans energètiques, anem deixant el petroli pels productes químics-farmacèutics derivats, però no per energia. No el podran fer servir tant els dictadors i autòcrates per extorquir-nos. Apostem pel sol i un xic menys pel vent, a veure si ens en sortim i sobretot se’n surten els nostres nets i besnets.

El sol i el vent han estat sempre a disposició dels humans i els hem fet servir tant com hem pogut, ara caldrà fer-ho encara més fermament

Opinió | Energia, Copa Amèrica i Colom