L'eufòria conviu amb la depressió i la tristesa, però actua com a antídot de l'altre en una societat líquida, perduda, sense referents ni objectius clars

Sobre el programa Eufòria de TV3 s’han escrit moltes coses, però diria que s’ha parlat poc de la idoneïtat del seu nom. La paraula eufòria es defineix com un estat d’ànim exageradament optimista i alegre. Un estat d’ànim propi de l’adolescència i postadolescència que impera des de fa més d’una dècada en la nostra societat. No en soc expert, però diria que va aparèixer un cop passada la pitjor part de la crisi dels anys 07 i 08. Una versió actualitzada del carpe diem o de l’ara i aquí. Cal dir, però, que l’eufòria sovint conviu en les mateixes persones amb la depressió o tristesa i que es passa d’un estat a l’altre amb certa rapidesa. Un actua com a antídot de l’altre en una societat líquida, perduda, sense referents ni objectius clars. Almenys així ho reflecteixen alguns estudis recents sobre el nostre jovent. Musicalment, l’eufòria s’ha vist encarnada en un estil, almenys a Catalunya, en què prima la ballaruga desenfrenada amb moltes trompetes i saxos de fons i que tenen amb Txarango i Oques Grasses (nascuts el 2010) el seu màxim exponent. El nom de l’últim disc de les Oques ja ho diu tot, A tope amb la vida. El més curiós, però, és que tenim un geni musical del país que ja ho vaticinava amb un disc excel·lent del 2009, l’any abans que naixessin els dos grups citats. Es tracta de Mazoni, grup liderat per Jaume Pla, i el seu disc Eufòria 5 - Esperança 0. Un títol que també resumeix molt bé aquest esperit. La lletra de Jaume Pla de la cançó “Eufòria” d’aquest disc diu: “Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament, com es pot viure intensament sense ser esclau del desig? No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat. No n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria.” És allò que dèiem, sense referents ni objectius ens sotmetem a l’efervescència de l’eufòria per sortir d’aquest torbament. Un altre exemple d’èxit recent és la sèrie d’HBO Euphoria. Estrenada el 2019 i protagonitzada per l’actriu Zendaya, explica les aventures i desventures d’uns joves adolescents que naveguen enmig dels grans temes de l’adolescència: el sexe, l’alcohol, les drogues, la pròpia identitat, l’amor, el desamor, l’amistat, les xarxes socials i els traumes personals. Una sèrie que ha rebut molt bones crítiques per reflectir amb fidelitat tots aquests temes. En definitiva, doncs, el que ha fet el programa de TV3 és no només trobar un nom molt encertat sinó connectar amb aquest esperit. I ho ha sabut fer en un moment en què l’eufòria col·lectiva s’ha trobat amb dos anys de pausa pandèmica i que necessitava tornar a sorgir amb força. Però no ens enganyem. Una cosa és com connecta amb l’estat d’ànim i l’altra és la feinada que hi ha al darrere per part dels concursants i els responsables del programa. El millor exemple d’això és la guanyadora. Mariona Escoda no ha arribat aquí per un esclat puntual d’eufòria. La jove vallenca estudia cant i música des de ben petita i actualment està cursant el grau en Logopèdia a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Aquest últim curs s’ha hagut d’esforçar molt per continuar amb la carrera universitària i poder-la compaginar amb la musical i les exigències del programa. I això, insisteixo, no s’aconsegueix només amb eufòria.

L'eufòria conviu amb la depressió i la tristesa, però actua com a antídot de l'altre en una societat líquida, perduda, sense referents ni objectius clars

Opinió | Exigim eufòria