| 19:10
Opinió

A tocar del pati, el pare hi tenia un garatge gran, alt i fresc on reposaven els meus somnis de velocitat i la ferralla d'allò que en deien moto

Gasolina als dits

Em van parir a casa un octubre de fa segles en una terra amb rius per cicatrius i una llengua per sang. Aquell dia de tardor, el pare, de Manlleu, va anar a buscar la comadrona a Roda, amb moto i de nit, i sempre he estat convençut que la pobra dona va arribar a atendre el part al Terç de Montserrat amb el fred de matinada a la pell i olor de gasolina al cos. Anys més tard, el pati de la meva vida…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't