L’evangelista Mateu ens fa una descripció dels reis d’Orient encara més novel·lada. Ens diu que eren mags. El terme mag en aquells temps es referia, sobretot, a persones sàvies. Però potser no eren ni reis, ni astròlegs, ni savis. Però sí rics

Hem passat unes festes plenes de bones intencions, plenes de fantasia i que tots podem dir-hi la nostra. I així he pensat que ben mirat podria haver-hi un altre relat de com van ser les coses en el moment que van passar i evitar una mica el novel·lesc dels evangelistes Lluc i Mateu en la seva descripció. No dubto que tot va ser, però: no podria ser d’una altra manera?

Acceptant la realitat del naixement de Jesús en un estable, tal com diu Lluc, el que no em queda clar és com els pastors en van tenir coneixement. Ell diu que va ser un àngel que els ho va fer saber. Però també podria ser que com que els pastors moltes nits, pel fred i per la por que els robessin el ramat, el tanquessin en una cleda i ells dormissin prop per estar preparats per si algú s’hi acostava amb males intencions. La cleda i lloc de recés dels pastors no estarien pas massa lluny de l’estable. I així en el moment de néixer Jesús van sentir els seus plors i sense necessitat de cap àngel van córrer a veure què passava. Veient el poc abric que tenien els donarien alguna pell de xai i menjar per als pares. No dubto que adoressin Jesús i l’acaronessin, ja que als nounats a tots ens agrada acaronar-los. Com a bons veïns, segur que tot seguit van fer córrer la veu a tots els altres pastors d’aquelles contrades i tots voldrien conèixer Jesús. Sí, dins seu entendrien molt bé que aquell era un nen molt especial. Penso que els àngels no cal pas que se’ns presentin amb cos i menys amb ales. Ens poden parlar des de l’interior, que és el que els correspon.

L’evangelista Mateu ens fa una descripció dels reis d’Orient encara més novel·lada. Ens diu que eren mags. El terme mag en aquells temps es referia, sobretot, a persones sàvies. Però potser no eren ni reis, ni astròlegs, ni savis. Però sí rics. Comerciants que portaven productes d’Orient per vendre’ls a Occident i al mateix temps de retorn portaven productes d’Occident per vendre’ls a Orient. Enlloc ens diuen que fossin tres ni de diferent color de pell, ni que els seus noms fossin Gaspar, Melcior i Baltasar. Quant a l’estrella, les caravanes, normalment les tenien de guia a la nit i de dia se servien de la posició del sol. Els uns als altres es repartien els seus coneixements. Certament que podrien ser de diferent procedència i que anessin en diferents caravanes i per protegir-se es trobessin amb altres grups per anar tots junts i així tenir més protecció per si eren atacats per lladres o malfactors. Per tant, era possible que un portés or per diferents raons: fruit de les seves vendes, per comprar, per negociar amb els romans ja que eren amants del luxe. L’encens provindria d’altres llocs i també per oferir com a producte molt valuós pels que adoraven diferents déus i per dissimular les males olors de moltes cases i de llocs on es reunia molta gent que després de caminar durant dies la suor se’ls notava. Tenim un exemple amb el Botafumeiro de Santiago de Compostel·la.

Així mateix, d’un país prou exòtic algú podria portar la mirra, imprescindible per fer perfums molt apreciats també a Occident ja que l’atracció femenina i masculina era necessària en les diferents disbauxes tan comuns ens les trobades sense control de les bacanals romanes. Per tant, no eren pas competència els uns dels altres i podien seguir fent el camí junts. Com s’assabentarien del naixement de Jesús? Segurament Jesús ja no era en un estable. Haurien passat bastants dies des del seu naixement i els comerciants que estaven de retorn es trobarien amb els que anaven cap a Jerusalem, i els podrien explicar el rumor que corria sobre el rei dels jueus. Jerusalem era un lloc de parada dels comerciants rics per visitar els governants i reis i oferir-los algunes de les coses que portaven. El mateix que passa ara, els rics i els reis tenen bones relacions. Sí, segur que van visitar Maria, Josep i Jesús i en veure que eren prou necessitats els oferirien el que portaven: or, encens i mirra. I aquella estrella que diu Mateu que els guiava també la portaven dins els seus cors i no pas en un lloc visible del firmament. Herodes no els tornaria pas a veure, no perquè rebessin cap inspiració en somnis de no veure’l sinó perquè el retorn el feien per un altre camí. D’anada haurien venut els productes de les seves terres i de tornada comprarien altres mercaderies i objectes d’art per oferir-los als seus conciutadans. Eren comerciants, però també eren profundament complidors espirituals de les seves religions i de ben segur que tindrien molt per explicar als seus en arribar a casa.

Aquí on escric aquestes ratlles és una secció d’opinió, on, sense ofendre, es pot pensar diferent en uns fets que els evangelistes ens els relaten no perquè els haguessin viscut, igual que jo, sinó per la transmissió popular en els temps i, com tot el que passa d’un a l’altre, es magnifica afegint-hi col·lecta pròpia. Però una cosa sí que és certa: aquell infant un dia seria el Crist que els creients l’hem fet nostre. I aquella criatura va ser un referent en el temps per canviar el curs de la història. I tant pels agnòstics, com pels ateus, com pels més indiferents, quan ens referim a un cicle del temps fem la distinció d’abans de Crist o després de Crist. Per tant, sigui com sigui, des d’un estable fins a la creu hi ha molt per explicar. I sense tergiversar els fets, es poden explicar de moltes maneres.