La manifestació de la Diada es fa per reclamar els nostres drets com a poble i, concretament, en els darrers 10 anys, amb més insistència encara, per demanar la independència i la República Catalana

La paraula democràcia, d’origen grec, vol dir govern del poble. Si ens ho mirem avui dia, segurament estarem d’acord que el significat s’ha desvirtuat força. Ara vivim en la democràcia dels privilegis, dels enganys, en una democràcia sense cap mena de control per part dels ciutadans sobre les promeses electorals i, a més, allunyada dels interessos col·lectius del poble. El darrer exemple l’hem tingut aquesta setmana: el president del govern anuncia que no anirà a la manifestació de l’Onze de Setembre perquè s’hi criticaran els partits i el govern. Què vol dir, això? Que el president, el seu partit i els socis de govern creuen que no han de retre comptes del seu mandat? Vol dir que la societat civil no té dret a expressar-se si el missatge no els va a favor? Significa que un cop dipositada la butlleta dins l’urna tenen total impunitat per fer el que vulguin sense cap mena d’oposició al carrer? Com explica força bé Vicent Partal a l’editorial “Prou demagògia: criticar els polítics és una obligació cívica”, aquesta actitud s’acosta més a un govern col·laboracionista amb l’espanyolisme que no a un govern amb una majoria suposadament independentista. D’altra banda, la manifestació de la Diada es fa per reclamar els nostres drets com a poble i, concretament, en els darrers 10 anys, amb més insistència encara, per demanar la independència i la República Catalana. El fet que hi hagi dues figures tan importants dins l’independentisme com són el president del govern i el president del partit, ERC, que cridin a la desmobilització i es neguin a participar-hi, no es pot interpretar com una negació de l’independentisme mateix? És a dir, si no només no surto al carrer l’Onze de Setembre com a president d’un govern aparentment independentista, sinó que, a més, faig una crida als seguidors del partit a no fer-ho, no estic afirmant, implícitament, que la independència no és dins la línia de treball del meu partit? I encara més, anar a totes contra l’ANC per desprestigiar-la, no vol dir anar contra la societat civil que vol la independència? Si no fos que els darrers dos anys ja l’hem tastat, aquest govern acomodat en l’autonomisme i en l’acumulació de càrrecs per enfortir el partit (pacte de la Diputació, baralles constants per l’hegemonia política, destitució de la presidenta del Parlament, acceptació de la inhabilitació del president Torra, etcètera, etcètera, perquè no acabaríem mai) semblaria impossible d’entendre el que ha passat aquesta setmana. Però no ens enganyem: som on som perquè fa cinc anys que els partits independentistes no han fet més que recular, que apuntalar el govern espanyol que ens reprimeix lingüísticament, culturalment, políticament i personalment pel sol fet de ser catalans. Més de 4.000 represaliats i judicialització constant. Si ara resulta que diumenge no els podem fer un toc d’alerta, quina mena de democràcia tenim? I quina mena de partits independentistes? Només hi ha una resposta possible a tanta contradicció i a tantes ganes d’aturar la mobilització al carrer: omplir-lo. Diumenge, més que mai, hem de donar resposta a aquest govern indigne que ha abandonat el seu poble. Tothom al carrer i, a més de la independència, potser caldrà demanar, també, la seva dimissió. Ara no podem fallar. Demostrem-los que tenim unes conviccions més sòlides que les seves!

La manifestació de la Diada es fa per reclamar els nostres drets com a poble i, concretament, en els darrers 10 anys, amb més insistència encara, per demanar la independència i la República Catalana

Opinió | Onze de Setembre: tothom al carrer!