La suite té 57 metres quadrats i unes vistes impressionants sobre la Ville de Paris. El llit està cobert de flors i de dolços. En un raconet hi llueix un quadre de la revolució francesa, de la presa de la Bastilla. A la tauleta, una ampolla de Moët Chandon, a la temperatura adequada. Ara ja es pot dir que comences a formar part de París

Una manera de viatjar, molt assequible per a totes les butxaques, és fer-ho a través de la imaginació. D’aquesta manera podem fins i tot passar unes vacances de pel·lícula. Aquest guió cinematogràfic el podríem acompanyar amb una banda sonora d’Ennio Morricone. El nostre destí serà París, una ciutat carregada d’història i amb un pes rellevant dins Europa. La famosa frase del títol d’aquest article, París bé val un missa, s’atribueix a Enric IV, que va fer-se catòlic per poder regnar. Anem, però, al guió del nostre viatge de pel·lícula. Al matí et passa a recollir a casa una limusina, semblant a la que utilitza el president Joe Biden, i et porta a l’aeroport de Barcelona. A la sala VIP per a autoritats i vols especials, no existeixen les cues. Només arribar a l’aeroport, un senyor ben vestit de la companyia de vols privats els atén de la forma més empàtica i els ofereixen xampany francès i unes creps. Sense espera, puges al jet privat de dues places exclusiu i en poc més d’una hora aterres a l’aeroport d’Orly, a París. Una altra limusina et condueix a l’Hotel Crillon, al centre de París, als Camps Elisis. La suite té 57 metres quadrats i unes vistes impressionants sobre la Ville de Paris. El llit està cobert de flors i de dolços. En un raconet hi llueix un quadre de la revolució francesa, de la presa de la Bastilla. A la tauleta, una ampolla de Moët Chandon, a la temperatura adequada. Ara ja es pot dir que comences a formar part de París. L’endemà, s’esmorza tranquil·lament al jardí de l’hotel mentre fulleja la premsa francesa del dia, més que res per estar a le page perquè a París cal estar ben informat. Al migdia dia, el maître de recepció li ha demanat una limusina, que l’espera a la porta de l’hotel i el porter, uniformat, l’acompanya fins al cotxe. El destí no podia ser un altre que el famós restaurant Le tour d’argent, el més antic de París i situat al barri llatí. Llegeix la carta, només la part de l’esquerra, perquè aquí és lleig mirar els preus quan l’important és gaudir d’una experiència cultural i gastronòmica d’alta qualitat. Les taules d’aquest restaurant, que va obrir el segle XVI, han vist passar-hi primeres figures de la política, del cinema, la cultura i l’economia mundial. És un lloc sublim, pòsit de la grand cuisine francesa. Tot i que no som a París per veure pedres ni arquitectura, la plaça de le Vendome es mereix una parada després de dinar. Hi trobem totes les botigues de joies i rellotges de luxe que un es pot imaginar. En aquesta plaça s’hi acostuma a arribar amb cotxe amb xofer. No és lloc per mirar els preus, la qualitat, el disseny i l’exclusivitat passen per davant de tot. És un bon moment per comprar els regals per a les persones amb qui es vol quedar bé. En aquell moment et venen a la memòria Breakfast at Tiffany’s (1961), interpretada per Audrey Herburn, o Pretty Woman, de Richard Gere i Julia Roberts. Aquí tot és molt de pel·lícula. Les tardes són el moment per seure a una cafeteria-pastisseria chic dels Camps Elisis. Des d’allà és testimoni del bullici i el cosmopolistime de la ciutat. El sopar a l’hotel és molt lleuger. S’agraeix després d’un dia carregat. El cambrer et serveix un whisky escocès mentre descansa al hall de l’hotel. És un bon moment per continuar observant l’elegància de la ciutat i la seva gent, que es vesteix amb la millor roba abans de sortir de nit. El taxi ja t’espera un altre cop a la porta i enfila el camí a un cabaret de fama mundial com és el Moulin Rouge. El passi especial et permet estalviar-te una llarga cua i les butaques estan ubicades en un lloc exclusiu. No pot faltar l’ampolla de xampany francès al costat i la galleda plena de glaçons per gaudir de cada copa. Comença un espectacle únic i de gran qualitat musical. Es va fent tard, tornem a l’hotel i cap a la suite. Abans, però, des de la terrassa albirem la ciutat de París de nit; hi ha tantes estrelles a la terra com al cel. Abans d’abandonar l’habitació a les dotze del migdia encara tenim una estona per aprofitar el jacuzzi, esmorzar als jardins privats de l’hotel amb les ulleres de sol posades –les nits de París també tenen el seu peatge– i és important desplegar el savoir faire. Sortim de l’hotel i ens acomiadem dels carrers de la ciutat des del taxi fins a arribar de nou a l’aeroport. Au revoir París. Fins aquí el viatge de somni.

Opinió | París bé val una missa