Opinió | Presidència txeca a la UE
Com el lector fidel d’EL 9 NOU d’aquests articles relacionats amb l’agricultura ja està familiaritzat, l’1 de juliol és una data assenyalada en vermell per donar inici a la nova presidència de torn del Consell de Ministres (CM). Com han estat les darreres presidències de torn del CM, el context global geopolític és complex. Per aquest segon semestre, (el segon que té lloc durant la guerra russo-ucraïnesa) la presidència txeca ha establert cinc grans prioritats: la gestió de la crisi migratòria i la postguerra i d’Ucraïna, la seguretat energètica, el reforç de la capacitat de defensa de la Unió Europea i la ciberseguretat, la resiliència estratègica de l’economia europea i la resiliència de les institucions democràtiques.
Però, quines seran les prioritats en agricultura? Els principals dossiers legislatius que s’impulsaran els propers mesos són: 1) assegurar la seguretat alimentària; 2) reduir l’ús de plaguicides; 3) prevenir la desforestació i la promoció de la silvicultura; 4) les indicacions geogràfiques i finalment, l’etiquetatge alimentari.
En primer lloc, la Unió Europea i el CM vigilaran de molt a prop, l’evolució i l’impacte de la guerra russo-ucraïnesa als mercats agroramaders. Aquesta guerra no està afectant només al sector agroramader, sinó que amb l’escassetat de certs productes bàsics per a la producció d’alimentació (oli de gira-sol, etc.), i l’augment de la inflació, tots els actors de la cadena alimentària (indústria agroalimentària, ramaders i els mateixos consumidors) han vist alterada la seva forma de consumir i produir.
En segon lloc, el passat 22 de juny la Comissió Europea (CE) va presentar una proposta de reglament (és a dir, un cop aprovat tindrà efecte directe als Estats membres sense necessitat de transposició) relatiu a l’ús durable dels productes fitosanitaris. De nou, les dues institucions implicades en aquest moment en les discussions del procés legislatiu hauran d’analitzar les propostes de la CE i trobar un equilibri entre la realitat i la voluntat (o interessos) polítics.
Ometent la iniciativa relativa a la silvicultura (les següents són més rellevants per la nostra comarca) durant els propers sis mesos continuaran els debats sobre la nova proposta de reglament sobre les indicacions geogràfiques protegides pel vi, les begudes espirituoses i els productes agraris i els règims de qualitat (que afecta productes com la llonganissa de Vic o la ratafia catalana). Entre les qüestions més rellevants d’aquesta proposta de reglament hi ha, d’una banda, la regulació conjunta dels productes de qualitat agroalimentaris i les begudes espirituoses i begudes alcohòliques i, d’altra banda, la introducció d’un sistema simplificat de sol·licitud de protecció.
Els darrers dossiers que tractarà la presidència txeca serà, d’una banda, la continuació dels debats sobre la necessitat de l’etiquetatge dels productes alimentaris (nutricional, de consum preferent o recomanat) i, d’altra banda, i no menys rellevant, la continuació dels treballs relacionats amb el benestar animal. La sanitat animal, sobretot la grip aviària i la pesta porcina africana, tornaran a estar al centre dels debats, igual que les primeres discussions de com executar la prohibició de producció d’aus en gàbia per l’any 2030.