Opinió | Tots vulnerables
Un bon dia us podeu trobar, al comprovar en el vostre mòbil el saldo, que us han desaparegut, per exemple, 2.000 euros. I no poder-hi fer res. Poden haver estat transferits a un compte de les illes Caiman o de Bahrain, amb totes les vostres conformitats i contrasenyes obligades per fer l’operació, que el banc us podrà demostrar al temps que us diran que l’únic recurs que teniu és pledejar contra el compte receptor en aquelles llunyanes contrades, que d’entrada serà desconegut. El plet us pot durar dos anys de vida i costar més de 10.000 euros. Finalment, resignats i fent números, ho deixareu estar. Si el buidat, en comptes de 2.000 euros, són 20.000 euros, potser pledejar-ho. També ho sap el pirata digital que, llest ell, es modera. Millor recaptar 2.000 euros a milers que 20.000 euros a centenars. A més, amb els ordinadors és tan fàcil… Sembla ficció però és la dura realitat que podem albirar.
Ho prova el cas dels espionatges del Pegasus. Si des d’un altre país, diuen que el Marroc, poden introduir-se en els mòbils del president del govern i dels ministres, mentre ensems ells han estat descoberts pels seus espionatges als patriotes catalans, això sí, diuen que amb permís d’un jutge de Madrid. Qui ens pot assegurar res?
Cada cop més ens hem trobat, no ja consultar una ciutat al Google i veure’ns inundats d’informacions sobre la mateixa, hotels, restaurants, etc., sinó que simplement per haver parlat, no clicat, en un sopar amb amics que ens agradaria anar a Praga, l’endemà ens apareguin al mòbil tot de propostes sobre aquesta ciutat.
Les informacions sobre Pegasus diuen que quan ens entren a dins, qui sigui, a més de poder tenir accés a tota la nostra informació, fotografies, correus, whatsapps, pot manipular-nos fins al punt d’encendre el micro per escoltar-nos sense adonar-nos-en, fer fotografies d’on som, escriure missatges com si fóssim nosaltres, i òbviament entrar al nostre compte del banc i fer el que encapçala l’article.
Els advocats, també espiats, estan horroritzats amb les proves falses que es poden fabricar amb aquest sistema, i que un jutge pot donar per bones. En temes menors potser no els valdrà la pena als pirates informàtics, però en temes judicials com Corinna Larsen contra l’emèrit a Londres, el Congrés EUA contra Trump a Washington, o plets multimilionaris entre corporacions, ves a saber com pot acabar.
Temps enrere parlant amb els directius de l’extinta Caixa Manlleu els expressava la meva por que qui instal·lés la seva informàtica o qui la pirategés controladament, de moment en somort i desconegut, no introduís una ordre que per exemple el 23 de febrer de 2025 hi hagués una apagada inexplicable. Això els obligaria a trucar-los i acceptar el preu que diguessin, per exemple 10 milions, si ho volen resolt en 24 hores, hi ha molta feina dirien, o bé 5 milions si ho vol en una setmana. Després de dir que sí al primer preu i transferir a les Bahames anticipadament els 10 milions, el malfactor premeria una tecla i els solucionaria el problema, i fins al proper ensurt programat per ell mateix, al cap de dos anys i 12 dies. Sembla ficció, però Pegasus demostra que és possible. Qui fa els programaris deixa unes escletxes que només ell coneix i en pot fer l’ús que sigui. Vegeu si no la interessant pel·lícula Jocs de guerra, que ja ho anticipava el 1983, quan molts dels lectors encara no havien nascut.
Com poden els presidents i els directius del BBVA, Santander, o com pot per exemple el president d’Iberdrola, amb un sou milionari, i que tractava de babaus els més de 3 milions dels seus clients que tenien per necessitat la tarifa elèctrica regulada, assegurar que la seva informàtica no està ja piratejada o deixar de preveure que ho serà i no hi podrà fer res, com no ha pogut fer Pedro Sánchez?
Per cert, per tapar l’espionatge català, al president no se li va ocórrer res més que tirar la pilota endavant, indicar que ell i ministres clau també havien estat espiats apuntant al Marroc, cosa que també van patir sense dir-ho el president de França Macron i la cancellera Angela Merkel. Amb això a més de deixar la traïció al poble sahrauí sense cap benefici aparent, que aquesta punyalada ens enfrontés amb Argèlia fent-nos pagar el gas més car rebent-ne menys, fa emergir la sospita d’un possible xantatge dels que l’espiaven perquè prengués aquesta insòlita i cara decisió. I ara ens enfrontarem amb els magrebins per les aigües territorials davant del Sàhara i les illes Canàries. Més malament no ens podia sortir i mai majors beneficis s’haurien tret del presumpte espionatge.
Això només demostra, tornant al nostre tema, que no podem estar segurs de res, només que les nostres dades corren pel món i que si no tenim sort també ens poden buidar tot o part dels comptes corrents. Hauríem de tornar a les llibretes, al paper escrit, per almenys poder demostrar davant un jutge del que disposàvem abans de la intrusió, ja que no podem tornar a guardar l’efectiu a l’estar obligats cada cop més per les autoritats a pagar pels bancs, impostos, multes, subministraments elèctrics, aigua, etc. Sorprenentment, un empresari que volia llogar una refugiada ucraïnesa amb una filla, sola aquí, demacrada i sense una paraula d’anglès ni per suposat castellà, es va trobar que el primer que va demanar la Seguretat Social va ser el número del mòbil de la malaurada.
De la mateixa forma que aquestes autoritats tan brillants dissenyen plans contra emergències, pels terratrèmols ens fan construir específicament, per inundacions netegen les lleres i fan murs mentre ens obliguen a estralls dels quals parlarem un altre dia, contra epidèmies preveuen accions mentre una covid nova no els sorprengui, etc. Potser dins dels plans preventius contra el terror digital del qual no saben com sortir-nos-en, la primera prevenció seria no obligar el ciutadà a una digitalització total, sinó a l’inrevés, retornar en part al paper escrit com a complement obligat a bancs i administracions.
Com ens poden assegurar que no hi haurà intrusions de malfactors a particulars, si ells amb tot el seu poder l’han patida? Els poderosos EUA han sofert les filtracions d’Eduard Snowden avui refugiat a Moscou, sobre documents de les guerres d’Iraq i Afganistan, i sobre el seu programa d’espionatge massiu per internet, i les posteriors publicacions de Julian Assange, perseguit des de fa una dècada. Si un dels centenars de milers d’empleats del Pentàgon pot fer-ho, com poden assegurar que un dels empleats de l’empresa israeliana del Pegasus, NSO Group, cansat de cobrar un simple sou, no opti per instal·lar-se a les Caiman i començar a sostreure’ns els 2.000 euros del començament, mentre pren una pinya colada?