Per salvar una llengua hi hem de ser tots. Les escoles també, però la immersió ha de venir de baix i una bona colla d'alumnes de zones no catalanoparlants la reclamen

“Conèixer el món em dona gran poder d’adaptació, i al cap d’una setmana jo podia mostrar més finor en el meu tracte amb les vaques que qualsevol hindú ben criat.” Pere Calders. Cròniques de la veritat oculta (“El problema de l’Índia”). Vet aquí una mestra que aprofitava els contes de Pere Calders per fer dictats. Potser ara els dictats no són ben vistos, diu, però durant aquella estona em fixava en quin punt del dictat es despertaven. N’hi havia que es posaven a riure, altres que s’enfadaven i altres que posaven cullerada a les peripècies dels personatges. Un joc d’estira-i-arronses que feien els dictats ben divertits, fins al punt que tothom volia conèixer aquell personatge que era capaç d’escriure d’aquella manera que inconscientment els sacsejava. I Pere Calders quan va visitar aquests alumnes se’ls va posar a la butxaca. El primer que els va dir va ser que estava més sord que una campana. Les criatures i jovent han anat de corcoll durant la pandèmia amb les classes en línia. Quan algun alumne tancava la càmera professors i mestres es mossegaven les ungles. Els relats de Pere Calders llegits al buit no sé si haurien fet algun efecte. Però si expliquem que al final tanquen el protagonista a tres mesos de presó perquè ha fet trampa a una vaca sagrada potser s’enlluernen les càmeres i s’obre un debat i tot. El debat de segur que continua entre els mestres perquè encara no saben què hauran de fer aquest setembre. Els manaires del Departament no ho tenen clar encara. Començaran les classes el 5 de setembre, matí i tarda. A la tarda hi haurà monitors, però no n’hi ha prou per cobrir tots els centres. Potser els mestres hauran de fer les hores de la tarda que no estaven previstes. També s’allarga el curs per avançar la feina del setembre. El primer dia de juny els mestres i professors hauran d’anar al nou centre assignat. En traurem profit, de tot plegat? Els alumnes en surten beneficiats? Ho dubto. I per acabar d’embolicar la troca hi ha el nou decret llei del català per esquivar el 25% de castellà que s’exigeix des del TSJC. Aquesta història és més enrevessada que la de les vaques sagrades de l’Índia que escriu Calders. A vegades val més fer-se el sord com una campana i anar fent, sense deixar de banda el dret de protesta. Tots els sindicats han donat suport a totes les propostes de vaga. Alguna cosa no va bé i el Departament hauria de tenir les orelles ben obertes. Tothom sap que les hores de menjador sovint són un niu de conflictes. Es potencien bones pràctiques per activar aquests moments de lleure d’uns alumnes desvagats. Quines bones pràctiques podem activar amb un munt de monitors nous que no coneixen l’alumnat i sense projecte ni objectius? Ara contractaran tots els monitors perquè puguin familiaritzar-se amb el centre? Hi haurà prou diners? Les direccions el que volen és que no es rebaixin les plantilles. L’objectiu hauria de ser fer extensiu l’aprenentatge de la llengua catalana arreu. Per salvar una llengua hi hem de ser tots. Les escoles també. Però la immersió ha de venir de baix. I una bona colla d’alumnes de zones no catalanoparlants la reclamen. Els escoltarem? Sabrem fer útil la nostra llengua? Deixem-nos dels populismes barats d’alguns i apuntem la banya on toca. Llegim Calders per fer-nos sentir vius i crítics. Llegim les literatures del món. Estimem les llengües i que la llengua catalana ens cohesioni. Desobeïm si cal! Tindrem ovaris, tindrem collons?

Per salvar una llengua hi hem de ser tots. Les escoles també, però la immersió ha de venir de baix i una bona colla d'alumnes de zones no catalanoparlants la reclamen

Uns quants ciris trencats