Som hereus de Sant Miquel, de Balmes, del canonge Collell, d’Eusebi Molera, de Verdaguer i Callís... però també de Maria Osona, Maria Teresa Saits, Pilar de Febrer i Cunill, Mercè Font i Codina, Antònia Bardolet, Pilar Pratdesaba, Ramona Llimargas

Enguany, per la festa major, m’agradaria reivindicar diverses figures. Per fer-ho, és imprescindible tractar d’aproximar la societat vigatana del segle XIX, més especialment de la segona meitat. Sens dubte, si avui som el que som és fruit del que fórem temps ha. L’ànima vigatana no és així per atzar, sinó pel treball de molts fills de la ciutat, que crearen un planter del qual brotaren bells clavells. Molts autors coincideixen que amb la mort de Balmes la tradició cultural i literària, especialment en l’àmbit local, també havia finat: asseveren que el filòsof es va endur amb ell bona part del talent local. Sembla que d’ençà de la seva mort tan sols es publicaren tres obres importants. Amb aquest trist escenari, a la mansió de Josep Bru de Sala es reuniren l’estiu del 1860 uns quants homes per posar fre a aquesta mancança. S’endegà un nou projecte, el Círcol Literari de Vic. D’entre els 82 fundadors d’aquella entitat hi figuren noms tan eminents com Francesc Xavier Calderó, il·lustre advocat i periodista; Joaquim Salarich, metge, escriptor, primer cronista de la ciutat i vigatà il·lustre; el pare Pere Bach, prevere confessor de Sant Antoni Maria Claret i fundador de les monges dels Saits i de l’asil per a sacerdots; Manuel Galadies, erudit i advocat, o Ramon Anglada, estamper i llibreter. Val a dir que només hem enumerat alguns dels fundadors més populars, però al llarg de la vida del Círcol, tants altres erudits hi aportaren el seu gra de sorra, com per exemple Joaquim d’Abadal i Calderó, cofundador de la Societat Arqueològica de Vic (SAV) i del Museu Episcopal (MEV); Raimon d’Abadal i Calderó, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, president de l’Ateneu Barcelonès, i vigatà il·lustre; Jaume Collell, el gran canonge, vigatà il·lustre; Antoni d’Espona i de Nuix, escriptor, fundador de la SAV i primer conservador del MEV; Mercè Font i Codina, poetessa vigatana considerada la millor de la ciutat en morir; Martí Genís i Aguilar, poeta, prosista i vigatà il·lustre; Josep Gudiol i Cunill, el savi arqueòleg, ànima del MEV i vigatà il·lustre; Eusebi Molera, enginyer que va competir amb Thomas Alva Edison en la cursa cap a la llum elèctrica convencional, president de l’Acadèmia de Ciències de Califòrnia i vigatà il·lustre; Josep Pratdesaba, astrònom eminent que havia donat el seu nom a un cràter lunar; Josep Serra i Campdelacreu, poeta, historiador, bibliotecari de l’entitat durant anys, arxiver de la ciutat, codescobridor del Temple Romà, i vigatà il·lustre; el seu fill Manuel Serra i Moret, polític, escriptor, president del Parlament de Catalunya i vigatà il·lustre, o Narcís Verdaguer i Callís, un dels pares del catalanisme polític, més concretament del catalanisme possibilista, i vigatà il·lustre. D’altra banda, el 1859 es van restaurar els Jocs Florals a Barcelona. Jacint Verdaguer fou el nom del primer osonenc que va sonar en el certamen. Corria l’any 1865. L’olla del gènere poètic en català i, per què no dir-ho, el ressorgiment de la pàtria catalana, estava a punt d’arrencar el bull, però li faltava una embranzida. Vingué de la Ciutat dels Sants mitjançant l’Esbart de Vic. El Círcol Literari feia les seves sessions científiques i literàries, però no deixava de ser una entitat un tant conservadora i una mica reticent als aires renovadors que provenien de la ciutat, és a dir, Barcelona. Allí hi acudien joves estudiants que llavors arribaven a Vic amb ànim de canviar el món. De totes maneres, cap d’ells gosava compartir les idees progressistes, així que d’alguna manera es van crear el seu cercle. Uns quants d’aquells homes es trobaren a la Casa Masferrer. Allí hi feien les tertúlies, com també hi llegien treballs en vers o prosa. En una d’aquelles sessions, Jaume Collell llançà la proposta d’anar a recitar poesies de bon matí al voltant d’una font. Es decidí que ho farien a la font de la Torre de Morgadès, actual Font del Desmai, paratge on Jacint Verdaguer, el poeta que començava a brillar, hi anava sovint. L’endemà, 19 de juny de 1867, es trobaren els integrants vigatans a la plaça de Santa Teresa per fer via. De camí cap allí, passarien a buscar Jacint Verdaguer per Can Tona. L’Esbart de Vic revolucionà els Jocs Florals i la Renaixença Literària. 17 fou el nombre de vigatans (no necessàriament de naixença) que veieren premiats els seus treballs als Jocs Florals de Barcelona entre els anys 1865 i 1936. D’aquests, quatre foren mestres en gai saber: Jaume Collell, Jacint Verdaguer, Ramon Garriga i Felip Graugés. Obvio molts altres esdeveniments, però no puc passar per alt les campanyes patriòtic-religioses del canonge Collell per commemorar els mil·lenaris de Montserrat i del monestir de Ripoll. Ell és el principal artífex –no únic, però sí principal– que avui puguem parlar del cor de Catalunya al·ludint a Montserrat; de la patrona de Catalunya, i del cor de Catalunya fent referència a Ripoll. Tampoc puc oblidar-me de la gran efemèride del 1890, amb la col·locació del primer retrat a la Galeria de Vigatans Il·lustres. El primer fou Sant Miquel dels Sants, referent de tota la societat d’aquella època. Precisament aquest any 2022 s’ha commemorat el 160è aniversari de la seva canonització. El segon fou el de Jaume Balmes el 1891, referent, també, de tota la gent que visqué aquells temps. En resum, persones eminents. Compatricis que faríem bé si no només en conservéssim el record a les lleixes de biblioteques, sinó que tots junts en difonguéssim la seva vida i obra. Dic tot això tenint la convicció que no els tenim suficientment presents i estem perdent identitat i referents. Pel que fa al patró, molts saben que a principis de mes Vic celebra la festa major, però no tants saben que l’amfitrió és Sant Miquel, i menys n’hi ha que coneguin la seva vida. Balmes és un cas semblant. No em passa per alt que se celebra cada any la sessió balmesiana. Els primers a fer-ho foren els integrants del Círcol Literari el 1861. Llavors ho heretà l’entitat catalanista i regionalista Catalunya Vella. Crec que des del 1936 l’Ajuntament vetlla per la celebració de la conferència. És molt possible que m’hagi excedit i demano disculpes, però calia fer-ho per poder afirmar amb tota rotunditat que venim de totes aquelles persones. El llegat és inestimable. Som hereus de Sant Miquel, de Balmes, del canonge Collell, d’Eusebi Molera, de Verdaguer i Callís... però també de Maria Osona, Maria Teresa Saits, Pilar de Febrer i Cunill, Mercè Font i Codina, Antònia Bardolet, Pilar Pratdesaba, Ramona Llimargas... Hem heretat el seu vigatanisme, sense el qual ni tan sols Catalunya seria la mateixa. No hi ha dubte que l’embrió del vigatanisme veié la primera llum aleshores. I convindria no permetre que la pàtina del temps caigui com una llosa damunt d’aquest bé. El patrimoni material és important, però el que ens arrela o ens fa sentir part d’un col·lectiu és l’immaterial, l’ànima, l’essència, el llegat, la història... No ens n’oblidem. No us n’oblideu. Transmetem-ho als més menuts perquè el dia de demà sàpiguen d’on venen. Bona festa major!

Som hereus de Sant Miquel, de Balmes, del canonge Collell, d’Eusebi Molera, de Verdaguer i Callís... però també de Maria Osona, Maria Teresa Saits, Pilar de Febrer i Cunill, Mercè Font i Codina, Antònia Bardolet, Pilar Pratdesaba, Ramona Llimargas

Opinió | Vic punt u