Els diners convencionals (l’euro o el dòlar) estan gestionats pels bancs centrals, que són els responsables de la seva operativitat i validesa. En blockchain hi ha protocols que busquen solucionar aquesta necessitat sense un banc central, sinó de forma descentralitzada

La impremta, la màquina de vapor, l’automatització, la intel·ligència artificial… Cada una d’aquestes tecnologies disruptives ha creat moltes oportunitats, falses percepcions i reptes per a la societat. En l’actualitat es pot parlar d’una nova tendència que és el que es coneix col·loquialment amb el nom de les criptomonedes com el bitcoin (BTC) o l’Ethereum (ETH). La tecnologia disruptiva que fa possibles les criptomonedes és el que anomenem blockchain.

La novetat que introdueix el blockchain és que permet que actors que no tenen confiança entre si es coordinin per solucionar un problema. Així, el blockchain disposa de potencial per resoldre problemes de forma fefaent sense utilitzar un element d’autoritat com un notari. Aquests elements d’autoritat els hem fet servir tradicionalment per donar acte d’on dipositar la nostra confiança. Una de les primeres aplicacions del blockchain és la facultat d’emmagatzemar valor, i tot element que busca fer-ho, com l’or. El bitcoin s’ha posicionat gràcies a aquesta aplicació, allà on tradicionalment ho ha vingut fent l’or. D’aquesta manera petits inversors, grans inversors, empreses (com ara Tesla) o països (com el Salvador) han optat parcialment o totalment pel BTC en comptes de l’or.

També hi ha aplicacions del blockchain relacionades amb els diners, la banca, l’art, gestores d’inversió, assegurances… Els diners convencionals (l’euro o el dòlar) estan gestionats pels bancs centrals, que són els responsables de la seva operativitat i validesa. En blockchain hi ha protocols que busquen solucionar aquesta necessitat sense un banc central, sinó de forma descentralitzada.

Un altre exemple el trobem en l’art, on fins ara l’element clau ha recaigut en els drets sobre l’obra controlats pels registres de la propietat dels diferents països. L’art en el món blockchain es coneix com a Non Fungible Token o NFT. Aquests NFT guarden de forma descentralitzada informació bàsica (qui és l’autor o el propietari) o fins i tot la mateixa obra pot estar completament guardada al blockchain.

Tanmateix, aquesta nova tecnologia presenta diverses amenaces com estafes a persones amb desconeixement o el problema del consum d’energia. El desconeixement ja és un problema prou comú en altres sectors (estafes relacionades amb targetes de crèdit o gas). En aquest cas, una de les bones pràctiques del blockchain és la transparència que resulta quan una criptomoneda publica el seu codi en obert perquè qualsevol persona o entitat valori si és correcte o hi ha un error. Aquesta pràctica mitiga la possibilitat que hi hagi estafes, però normalment l’element principal en les estafes és un excés de confiança en la persona que t’hi introdueix.

Un altre problema és el consum d’energia de les criptomonedes. Per posar-ho en perspectiva, el bitcoin consumeix actualment l’equivalent del consum d’energia de Tailàndia. La pregunta és si la societat es pot permetre un consum tan gran –encara que sigui amb energies renovables– o s’han d’incentivar altres alternatives més eficients energèticament. En particular, Ethereum ha optat per optimitzar el consum d’energia i les millores esperades per a mitjans del 2022 tenen la projecció de reduir el seu consum d’energia en un 99%.

En resum, el blockchain està començant a transformar i digitalitzar la societat a escala global, creant elements natius digitals i portant elements del món físic al món digital. Aquesta transformació s’anomena web 3.0 –la web de l’intercanvi de valor sense necessitat d’intermediaris–. Com a elements natius digitals trobem les finances descentralitzades, que no són controlades per cap país (DeFI), o l’art digital (NFT). Per altra banda, hi ha organitzacions que tenen l’objectiu de portar elements no digitals, com les hipoteques d’immobles i les accions de les empreses, per mencionar-ne algunes. Tanmateix, l’element transformador queda situat en els nous models de negoci i de màrqueting que aquesta nova tecnologia permet. Un exemple d’això és el fet de poder recompensar els primers usuaris d’una organització per la seva labor en el màrqueting i habilitar la governança de l’organització, com han fet organitzacions com Uniswap, ENS o dYdX. El proper dijous 25 de novembre a les 8 del vespre es farà una conferència-col·loqui al Sucre de Vic.