Perdoneu-me culers, però el Barça d'ara, aquest que us fa patir tant i al mateix temps us emociona tant, no sembla gaire estable ni té seguretat ni juga a nivell de Champions

Perdona’m, Jane, per robar-te el títol de la que per mi és la teva millor novel·la per dedicar-lo a un article sobre futbol. O sobre el Barça. Bé, de fet no és exactament un article sobre futbol ni sobre el Barça sinó precisament sobre els prejudicis i l’orgull. Dues sensacions, emocions, circumstàncies que tu vas saber detallar com ningú. Ahir, mentre Catalunya s’aturava i odiava París, jo veia Orgull i prejudici amb la meva filla. A ella li ha agafat ara la passió per l’era previctoriana o quasi victoriana –gràcies al guilty pleasure que és Bridgerton– i jo no l’he perduda mai, així que estem gaudint de valent revisionant aquesta època on les dones només podien aspirar a casar-se bé. Casar-se per amor era un somni. Un somni també era això de la Champions i el Barça d’ara. Perdoneu-me els culers, però el Barça d’ara, aquest que us fa patir tant i al mateix temps us emociona tant, no sembla gaire estable ni té seguretat ni juga a nivell de Champions. I sí: l’esperança és el darrer que es perd, no la perd mai mister Darcy i mira com al final tot surt bé, però ahir, per molta esperança que hi hagués, planava una sensació de derrota imminent. Si l’anada a París us va deixar sensació de miracle, ja teniu la resposta a per què el Barça va ser eliminat ahir. Les realitats es fan amb fets, no pas amb miracles, i no finegen els fets a can culer. Cal la perícia i el coneixement d’una Elizabeth Bennet per entomar amb elegància, savoir faire i rigor cada partit de cada setmana i arribar a un moment cabdal de la temporada amb seguretat, no amb la sensació de miracle. Vam prejutjar el PSG després de l’anada? És possible. Ens va fer creure el nostre orgull culer que podíem somiar en un pas més? Sí, també. Som Jane Austen? No. No ho som. Aquest matí som dimecres. Les mirades giraven cap al City perquè només hi ha una cosa que agradi més a un culer que guanyar, i és que el Madrid perdi. Avui, amb la meva filla, mirarem Seny i sentiment, també emmirallant-nos en tu, Jane. I, mira, també em sembla un bon títol del que segurament passarà aquesta nit. I no faig cap previsió de resultat, que no us agradaria. Quan el Barça us esgoti sempre podreu recórrer a Austen. Ella no falla mai.