Si volem combatre l’odi, hem d’abordar la ignorància. Això requereix una aposta decidida per l’educació i per la formació d’una ciutadania crítica

Després d’escoltar el magnífic discurs d’agraïment d’Eduard Sola a la Gala dels Gaudí d’enguany, crec que ha arribat el moment que els que som d’esquerres alcem la veu i parlem clar. “De la ignorància neix la por, de la por l’odi i de l’odi la violència.” Aquesta és la cadena que històricament ha alimentat els discursos xenòfobs i que avui, a Catalunya, troba expressió política en formacions com Aliança Catalana. La seva narrativa, basada en simplificacions i falses solucions, busca legitimar prejudicis i dividir una societat que ha estat sempre un exemple de diversitat i solidaritat. Però com a societat progressista, no podem permetre que aquesta cadena s’enforteixi. Tenim l’obligació de trencar-la abans que arribi a les seves últimes conseqüències. La gent d’esquerra hem d’assumir la nostra responsabilitat en aquest combat, però defugint del bonisme naïf que sovint deslegitima la nostra acció política. No es tracta de fer discursos buits o apel·lar només a valors abstractes. Es tracta d’enfrontar els problemes reals amb solucions concretes, reconeixent que la complexitat dels desafiaments socials i econòmics exigeix respostes estructurals, no pedaços ni promeses grandiloqüents. La precarietat laboral, la manca d’habitatge accessible i la desigualtat són el terreny fèrtil on germina la por al diferent. I és aquí on les polítiques d’esquerra tenen el seu valor fonamental: assegurar que ningú es quedi enrere. Tal com diu el president Illa, prosperitat compartida. La defensa d’una societat justa i igualitària no és una mostra de debilitat o d’ingenuïtat, sinó d’una profunda responsabilitat política. Això vol dir garantir que les persones que arriben a Catalunya tinguin oportunitats per prosperar, però també que els catalans que senten que el sistema els ha abandonat trobin solucions que els permetin viure amb dignitat. No podem tolerar discursos que culpabilitzen les persones migrades per problemes que són conseqüència d’un model econòmic que concentra els recursos en poques mans. Alhora, no podem ignorar el malestar legítim de sectors de la població que se senten desatesos. Cal escoltar, però també actuar amb claredat i contundència. A Catalunya, el catalanisme mai ha estat una ideologia excloent. La nostra història demostra que la defensa de la llengua i la cultura catalanes és perfectament compatible amb la diversitat. És més, ha estat la integració de noves veus i perspectives el que ha fet créixer i enfortir el projecte català. Per això, la proposta d’Aliança Catalana no només és moralment inacceptable sinó que també és una traïció als valors que han construït aquest país. No es tracta de caure en el parany de combatre l’odi amb més odi. La fermesa progressista no és sinònim d’agressivitat, sinó de determinació. Hem de desmuntar les mentides que difonen aquests partits amb dades i arguments. Hem d’enfortir les polítiques públiques que assegurin drets per a tothom, però també hem de rebutjar la idea que qualsevol crítica als nostres plantejaments és xenofòbia. Cal claredat i honestedat en el discurs progressista: defensar la justícia social no vol dir ignorar els problemes, sinó abordar-los amb solucions inclusives i efectives. Si volem combatre l’odi, hem d’abordar la ignorància. Això requereix una aposta decidida per l’educació i per la formació d’una ciutadania crítica. Si volem combatre la por, hem de garantir la seguretat i el benestar de tothom, perquè només així evitarem que l’odi arreli. Finalment, si volem evitar la violència, hem de desactivar el discurs d’aquests partits amb accions contundents però sempre fidels als drets humans. En aquest camí, no hi ha espai per al derrotisme ni per al bonisme. Només per a la convicció ferma que una Catalunya més justa i inclusiva no és només possible, sinó necessària. Això és el que ens diferencia d’aquells que volen dividir-nos: nosaltres creiem en la força de la diversitat, en el valor de la solidaritat i en un futur on tothom pugui formar part del projecte català. Contra la ignorància, la por i l’odi, i els seus efectes contagiosos, l’esquerra ha estat, és i serà la veu de la justícia i el seny.

Si volem combatre l’odi, hem d’abordar la ignorància. Això requereix una aposta decidida per l’educació i per la formació d’una ciutadania crítica

Orgullosament d’esquerres