Originals
Amb la mirada posada en l’ignominiós pacte que PP i Vox han tancat a Extremadura perquè María Guardiola sigui presidenta, amb mesures clarament discriminatòries i anticonstitucionals, el cap de setmana repassava, des d’una cafeteria d’Osca, com els diferents diaris analitzaven l’acord que els dos partits també han acabat tancant al govern d’Aragó. Els arguments per justificar-lo són aquests: “Si Sánchez pot pactar amb exterroristes que no se n’han penedit mai, autors convictes d’una sedició i fins i tot racistes” –interpreto que amb aquestes últimes floretes es refereixen a ERC i Junts–, això ja legitima moralment els acords dels populars amb els de Santiago Abascal.
Es parla molt de la crisi d’identitat de l’esquerra en un món en canvi permanent, però és igual o pitjor la dels partits de dretes. Davant l’auge del populisme, el dilema de les formacions de centredreta és si apropar-se als postulats extremistes (com ha fet a Espanya el PP amb Vox) o mantenir un perfil propi i diferencial.
Copiar el discurs pot ser temptador, sobretot quan hi ha una tendència a l’alça, però l’elector ho sol tenir molt clar: davant dues opcions semblants, acaba optant per l’original i no per la còpia. I cal que tothom en prengui bona nota, també a casa nostra. No oblidem que el lema “prioridad nacional” de Vox o l’“America First” de Trump també tenen un equivalent català –“primer els de casa”–, i a Vic sabem prou bé qui el va fer popular.