Si Espanya opta per la visió pacifista de Sánchez i considera que el 5% és inassumible i prioritzar l’estat del benestar per sobre de la despesa militar, hauria de ser coherent i abandonar l’OTAN

La decisió de Pedro Sánchez de rebutjar l’objectiu de l’OTAN d’invertir el 5% del PIB en defensa qüestiona la coherència de la política de defensa espanyola i la seva permanència en una aliança militar els principis de la qual no sembla compartir plenament. L’OTAN, fundada el 1949, és una aliança “militar” basada en el principi de defensa “col·lectiva”, consagrat a l’article 5 del seu tractat, de manera que un atac contra un membre es considera un atac contra tots. El seu objectiu principal, per tant, és garantir la seguretat dels seus 32 estats membres, promovent l’estabilitat i la cooperació militar. En el context actual, marcat per l’agressió russa a Ucraïna i l’increment de les tensions geopolítiques, l’Aliança exigeix un major compromís econòmic i militar per preparar-se per a possibles conflictes futurs. Des del 2014, l’OTAN va establir que els seus membres havien d’invertir almenys el 2% del seu PIB en defensa, un objectiu que es va reforçar després de la invasió russa d’Ucraïna el 2022. Ara es proposa incrementar aquesta inversió a un 5% (3,5% per a despesa militar i 1,5% per a infraestructura de seguretat) per garantir una defensa robusta davant d’una Rússia que podria estar preparada per atacar territori de l’OTAN abans del 2030. No obstant, segons l’Informe Anual de l’OTAN 2024, Espanya, membre des del 1982, és el país que menys inverteix en defensa de l’Aliança, amb només l’1,24% del PIB (19.723 milions d’euros), per sota de països com Dinamarca (2,35%) o Suècia (2,25%), i lluny de Polònia (4,07%) o els Estats Units (3,19%). Tot i l’anunci de Sánchez d’arribar al 2% el 2025 amb una inversió addicional de 10.500 milions d’euros, aquesta xifra encara queda molt lluny del 5% que ara es proposa. El president ha defensat que el 2,1% del PIB és més que suficient per complir amb les necessitats militars del país, argumentant que un augment fins al 5% seria incompatible amb l’estat del benestar i la visió pacifista de l’Estat espanyol, sol·licitant que a la propera cimera de l’OTAN de La Haia s’eximeixi Espanya de complir-lo, generant tota mena de crítiques dins de l’Aliança i, fins i tot, l’exclusió del país de reunions clau, com una sobre Ucraïna el 2024. Aquesta reticència planteja una pregunta clau: quin sentit té aleshores romandre en una aliança “militar” si no es vol assumir el compromís econòmic i estratègic que comporta? L’OTAN és una aliança “militar” que requereix recursos per mantenir la seva credibilitat dissuasiva, la qual restaria molt debilitada si tots els seus estats membres adoptessin la mateixa posició que l’espanyola, especialment en un moment tan delicat, tant per les amenaces russes com per la possible reducció del suport nord-americà. Sánchez argumenta que Espanya pot complir amb els seus compromisos amb menys despesa, prioritzant tecnologia i ciberseguretat, però la defensa “col·lectiva” exigeix una contribució proporcional de tots els seus membres. Pretendre romandre a l’OTAN amb una inversió mínima en defensa és contradictori, ja que Espanya es beneficiaria d’aquesta seguretat “col·lectiva” sense contribuir-hi adequadament per mantenir-la. Com deia Winston Churchill, “no pots negociar amb la seguretat si no estàs disposat a pagar-ne el preu”. Si Espanya opta per la visió pacifista de Sánchez i considera que el 5% és inassumible i prioritzar l’estat del benestar per sobre de la despesa militar, hauria de ser coherent i abandonar l’OTAN, la qual cosa li permetria redirigir recursos a altres prioritats com la sanitat o la transició verda i evitar així tensions amb els seus socis de legislatura com Sumar i Esquerra Republicana, que rebutgen l’increment militar, però de ben segur deixaria el país més vulnerable en un escenari geopolític incert, tensaria relacions amb els Estats Units i Europa, i debilitaria la seva posició a la UE, que també busca més integració en defensa. I és que en política, l’ambigüitat erosiona la confiança. Com afirmava Maquiavel, qui no actua amb coherència perd el respecte dels seus aliats i la força dels seus propòsits.

Si Espanya opta per la visió pacifista de Sánchez i considera que el 5% és inassumible i prioritzar l’estat del benestar per sobre de la despesa militar, hauria de ser coherent i abandonar l’OTAN

OTAN sí, OTAN no