Que un pagès visqui del cultiu de cereals de secà sense haver-se de sotmetre a la ruleta del mercat cerealista global i que els cereals, com la resta de productes del camp, deixin de ser matèria primera barata

Algunes parelles de ball semblen més velles que l’anar a peu i són, per contra, esplendorosament modernes. Una d’aquestes ha saltat a l’escenari a Osona, arran de la inauguració el passat dia 9 d’un flamant forn de pa a Mas Corcó, a Manlleu. El nom del nou espai no pot ser més exhaustivament il·lustratiu: Mas Corcó Pagesos Forners. Els protagonistes, un pagès de Manlleu, Manel Macià; un forner format a França, Ivan Hernández; Debby Parris, i Montse Niubó, que tancaran el cercle en funcions comercials i logístiques. Els ingredients, tan antics com obvis. Els del pagès, cereals (blats antics, xeixa, forment...) sense adobs sintètics ni pesticides químics molts al molí fariner d’Ylla de Vic, dels quals obté farina –poc blanca, amb segó i minerals–. Els del forner, un llevat mare de debò barrejat amb farina de cereals ecològics i aigua i el temps lent de les fermentacions. Són sabers que conformen vells oficis que en un món de vertigen i amnèsia ha calgut recuperar, rescatar i reinventar. De projectes com el de Mas Corcó cal que en puguin viure dignament els seus actors. Que un pagès visqui del cultiu de cereals de secà sense haver-se de sotmetre a la ruleta del mercat cerealista global i que els cereals, com la resta de productes del camp, deixin de ser matèria primera barata per a la gran agroindústria per ser ingredients transformables en productes amb valor afegit com és ara el pa. Perquè passi tot això hi ha una peça indispensable a la cadena: el consumidor. Com recordava Carlo Petrini, el carismàtic líder de Slow Food, en un article al diari italià La Reppublica el passat 6 de juny, “per incidir sobre un sistema alimentari injust que empobreix els pagesos, nosaltres ciutadans hem de posar en marxa un poder que és el de l’elecció del consum”. Malauradament, anem tard. En altres països tant la cooperació entre pagesos i artesans com la de productors i consumidors fa temps que rutllen, estan ben implantades i, sovint, protegides per l’administració. A França, sense anar més lluny, la figura del paysan boulanger està ben definida, gaudeix d’un estatut propi i és objecte de respecte i admiració. Mai és tard, però, si bé arriba. De fet, a Osona mateix, no estan sols. Al Mas Bellpuig de Taradell, Gerard Mencos, emprenent un camí diferent i compaginant-ho amb el cultiu de l’horta, també ha acabat tancant el cercle, construint un forn de pa a la pròpia casa de pagès on cultiva els cereals que empra per elaborar els pans que fa ell mateix. Pagesos i forners, una vella parella de futur.

Que un pagès visqui del cultiu de cereals de secà sense haver-se de sotmetre a la ruleta del mercat cerealista global i que els cereals, com la resta de productes del camp, deixin de ser matèria primera barata

Pa de pagès