Evitar que un possible cordó sanitari faci créixer d’aquí a quatre anys Aliança Catalana, com ha passat a Badalona amb García Albiol, requereix lideratges, unitat, fermesa, generositat i molt de treball. Això no es fa d’un dia per l’altre, però tampoc es pot esperar que hi torni a haver eleccions

Tots els informatius i tertúlies del país parlen des de fa uns dies hores i hores de la victòria, amb un 30% dels vots, d’una formació d’extrema dreta, intenten saber el motiu del vot dels ripollesos i donen lliçons de com haurien d’actuar la resta de formacions. La pressió que s’ha fet sobre els polítics locals i els veïns ha estat brutal.

La presidenta de Junts, Laura Borràs, va cometre la gran irresponsabilitat de posar més benzina a través de les xarxes socials quan es volia treballar a foc lent i amb discreció un possible pacte alternatiu. Això va precipitar que ERC, CUP i PSC sortissin a anunciar un pacte donant per fet que Junts –que inicialment s’havia autodescartat– els hi donaria suport. La seva candidata, Manoli Vega, ha rectificat i anuncia que vol optar a l’alcaldia, però posa vetos “als extrems”, referint-se a Aliança Catalana i la CUP. Els partits d’esquerres sembla que no volen donar el braç a tòrcer.

Falten poques hores pel ple d’investidura i encara no hi ha acord. Van a contrarellotge. Evitar que un possible cordó sanitari faci créixer d’aquí a quatre anys Aliança Catalana, com ha passat a Badalona amb García Albiol, requereix lideratges, unitat, fermesa, generositat i molt de treball. Això no es fa d’un dia per l’altre, però tampoc es pot esperar que hi torni a haver eleccions. En una situació greu com aquesta no es poden cometre errors.