L’extrema dreta ha alimentat el discurs d’odi i li ha donat empara institucional

Un dels pocs –poquíssims– moments en què Espanya va assemblar-se a un Estat modern que no t’avergonyia va ser l’aprovació el 2005 de la llei del matrimoni homosexual. A Barcelona es parlava del Gaixample i la ciutat es convertia en un refugi alliberador per a persones perseguides o amenaçades per la seva orientació sexual. Era justament el contrari del que havia estat Espanya la major part del segle anterior: una presó d’on la gent volia fugir. Que bé que es posava guanyar drets tan clars i tan importants entre els primers del món. Aquesta setmana ha fet 16 anys que es va aprovar el matrimoni gai. Alguns ens pensàvem, des del nostre protegit i privilegiat món heterosexual, que aquella fita implicava que això ja estava fet. Que el rebuig dels homosexuals era etapa superada. D’acord, podia quedar incomoditat o incomprensió en certs marges recalcitrants però l’important era que els nostres amics gais podien fer vida normal amb llibertat. Però podien? Les destrosses a locals LGTBIQ i el degoteig d’agressions contra parelles homosexuals han sigut tantes, tan escampades, tan bèsties, fins a la terrible mort del jove gallec Samuel Luiz, que es fa difícil negar el que passa als carrers: avui també et poden insultar, agredir, humiliar o matar pel fet de ser gai. No és casualitat que l’homofòbia i el masclisme vagin de la mà. D’on surt aquesta violència? Necessitem parlar-ne. Però no ara o aquesta setmana: cada dia, a casa, a les escoles. Perquè hi ha qui considera les persones LGTBIQ com a persones de segona a qui podem donar i prendre drets com si res. Perquè encara hi ha qui discuteix el matrimoni gai, que puguin adoptar i fins i tot l’educació en la diversitat a les escoles. Hi ha qui voldria decretar la invisibilització pública de l’homosexualitat.Cada dia és més difícil fer vida normal com a homosexual. Qualsevol gest natural implica exposar-se i comporta un risc. Això pot suposar que no s’obrin armaris i condicionarà la vida de molta gent. És un menyspreu a la seva essència i també fa pitjor la nostra societat. Ens afecta a tots: és una qüestió de drets essencials. L’extrema dreta ha alimentat el discurs de l’odi i li ha donat empara institucional, i ara Vox amenaça de denunciar qui posi les seves sigles al costat del nom de Samuel. Però si només cal anar a l’hemeroteca per trobar el portaveu de Vox escopint això fa un any a El Mundo: “El problema és que a Espanya s’ha passat de pegar pallisses als homosexuals a que aquests col·lectius imposin la seva llei”. Un clar al·legat contra la violència i l’homofòbia.

L’extrema dreta ha alimentat el discurs d’odi i li ha donat empara institucional

Pallisses als homosexuals