Encara no fa dues setmanes de les últimes eleccions municipals, i m’he guardat els programes electorals dels diferents partits que hi van concórrer. M’agradaria estar equivocat o mentir, però cap d’ells tenia uns paràmetres culturals que engresquessin mínimament

Els humans en som tan poc, d’humans, que hem estat capaços de crear plantes d’engreix i sacrifici animal pel simple fet que ens agrada més el gust d’una llangonissa que el d’un espàrrec o un rovelló. Ens hem reproduït a un ritme inassumible pel planeta per permetre que l’infecte sistema econòmic que s’ha convertit en el gran dominador de les nostres vides no s’aturi en cap moment. Hem enviat coets a l’espai per saber si hi ha altres planetes habitables, mentre fèiem bastant inhabitable el nostre. Res, que vull dir que confio en el nostre gènere igual com confiaria en un turista de Magaluf abans de tirar-se a la piscina des del balcó del cinquè pis d’un hotel, després d’haver ingerit una dotzena de combinats de Red Bull amb whisky i utilitzant un barret mexicà com a paracaigudes. Fa mil anys Ripoll va transcendir a Europa gràcies a l’escriptori que durant tres segles va fer una tasca ingent de transcripció de manuscrits. Els monjos del Monestir usaven tinta de sutja aplicada amb plomes d’oca per omplir pergamins de contingut religiós, encara que algun pervertit va aprofitar també per fer anotacions al còdex miscel·lani 74, de caràcter amorós i eròtic. Aquest anònim és l’autor dels Carmina Riuipullensia, considerat com el recull poètic escrit en llatí més important del patrimoni literari català. Si em demanéssiu ara quin és l’epicentre cultural de Ripoll us diria que la sala Comtal. Afortunadament, encara tenim cinema cada cap de setmana, ni que sigui comercial. I periòdicament, sessions de cineclub. Les sales de cine estan desapareixent no només de pobles petits sinó també a ciutats més grans. A la comarca tenim la sort que també Camprodon i Ribes de Freser en disposen, gràcies a iniciatives públiques i també d’entitats que no volen deixar-se vèncer per la dictadura del 5G, les plataformes i la cultura de masses. També disposem d’un museu i una biblioteca que funcionen perfectament, però, en canvi, no recordo quant temps fa de l’últim concert que em va empènyer a sortir de casa. Encara no fa dues setmanes de les últimes eleccions municipals, i m’he guardat els programes electorals dels diferents partits que hi van concórrer. M’agradaria estar equivocat o mentir, però cap d’ells tenia uns paràmetres culturals que engresquessin mínimament. El pitjor és que ni culturals ni tampoc de projecte global d’un municipi que se’ns escola cap a la claveguera. I clar, quan el conductor no sap on vol portar l’autobús, el més fàcil és que els passatgers acceptin fins i tot que el del barret mexicà sigui qui es posi al volant. I ara, tots a resar perquè en lloc de combinar el Red Bull amb whisky, ho hagi fet amb vodka del bo.

Encara no fa dues setmanes de les últimes eleccions municipals, i m’he guardat els programes electorals dels diferents partits que hi van concórrer. M’agradaria estar equivocat o mentir, però cap d’ells tenia uns paràmetres culturals que engresquessin mínimament

Paracaigudes ‘made in Mexico’