Les dues vam arribar per separat a la cafeteria, ens vam veure, vam somriure, ens vam abraçar, i vam anar a la barra a demanar un cafè

@Pen_ash Aquests dies de vacances a casa he anat a prendre el cafè amb una amiga meva, a Vic. Ha estat una sensació agradable, després de tant temps sense provar una experiència que per a mi ha estat gairebé irreconeixible. Les dues vam arribar per separat a la cafeteria, ens vam veure, vam somriure, ens vam abraçar, i vam anar a la barra a demanar un cafè. Al cap de pocs segons, assegudes en una de les taules d’aquest establiment, la fèiem petar com si tan sols fes cinc minuts i no cinc anys que no ens havíem vist. A Boston, el concepte de cafè és una experiència completament diferent. Per fer una aturada de la meva feina, surto al carrer i me’n vaig a demanar un cafè per emportar. Un cafè per emportar. I feliç i contenta amb aquest beuratge ben calent, ja sigui estiu o hivern, encabit en un vas poc reciclable, torno al meu lloc de treball. Agafant el cafè, i caminant, tot observant el meu entorn. Un seguit de parterres curulls de colors, uns arbres de fulles caduques que van canviant de vestimenta tot presumits, uns cotxes que tenen la sort d’haver trobat un lloc al carrer per estacionar-s’hi unes hores, un home que va amb bicicleta, una dona que surt de casa seva. I jo passejo, somrient, amb el meu amic fumejant ben agafat entre les meves mans. No parlo. Penso. Observo. No m’aturo, no quedo amb ningú per parlar, no explico els meus neguits a una amiga. Tan sols faig un cafè. Prenc un cafè. Un glop abans d’entrar a la feina, que em revitalitza les neurones. Un glop arribada altra cop a la meva taula de treball. Un altre glop mentre teclejo un correu electrònic. I un altre. I un altre. I... ostres, ja s’ha acabat. Sense adonar-me’n, el meu cafè, el meu amic silenciós, m’ha acabat d’entrar totalment a dins de la gola i s’ha extingit. Miro al meu voltant. La meva companya i amiga em fa una pregunta des de la seva taula estant. Faig una aturada de cinc minuts, i aquí ens expliquem confidències, riem una estona i acabem parlant de feina. Sense el cafè, que s’ha consumit abans que comencés la nostra xerrada.

Les dues vam arribar per separat a la cafeteria, ens vam veure, vam somriure, ens vam abraçar, i vam anar a la barra a demanar un cafè

Passejant amb el meu amic