Ens hem avesat al fet que viure sigui un patir constant. No és que sigui cansat, és que és perillós

Mirava la capçada d’un arbre des de terra, estirada sobre un prat, amb el sol que em feia l’ullet perquè una brisa imperceptible ventava les poques fulles verdes que ja despuntaven. No sé quin arbre era, era bonic, amb les branques que es projectaven com llampecs impredictibles cap al cel blavíssim, net. La temperatura, agradable. El silenci, trencat per l’alegria dels jocs de la canalla, molt més reconfortant que un silenci buit. Devia ser un minut, o potser deu, però aquella sensació de benestar, de vida plàcida, sense presses i sense fites, ja és un record llunyà. Que bé que estaria allargar-ho i tenir una mica de tranquil·litat a la vida real, ens diem a cada aturada. Però en canvi ens hem avesat al fet que viure sigui un patir constant. No és que sigui incòmode, o cansat, és que és perillós. Viure en una ciutat és letal per la contaminació atmosfèrica: segons les eminències oncològiques caldria eliminar-ne els cotxes. Si vas cansat i fas migdiades llargues, tens un risc més gran de patir un ictus. Però és que si estàs massa estona assegut amb les cames creuades també et pots desalinear la columna i hi ha perill de trombosi. Menjar també és un problema, en general, per la salut física, mental, animal i planetària. Alimentar tota la humanitat contamina un ou. Estem desertitzant el Brasil a base d’entrepans de llom amb formatge. Després hi ha tot el patir pels fills, la pressió per fer-los més llestos perquè rendeixin més i siguin imprescindibles per al sistema però, a la vegada, allunyar-los de les pantalles perquè la manca d’atenció i els problemes de salut mental seran un problema social. I mentrestant, les Intel·ligències Artificials estan avançant a un ritme que, segons l’historiador Yuval Noah Harari, “podria rebentar els fonaments de la nostra civilització”. Sona il·lusionant. Els experts diuen que estem tan interessats en els estudis científics –i ens els prenem al peu de la lletra més del que tocaria– perquè ens donen respostes fàcils a una vida plena d’incerteses. Però sempre hi ha hagut incerteses i, en canvi, la humanitat ha sobreviscut. Mentre que aquestes teòriques respostes científiques ens fan malviure i ens creen dubtes on abans hi posàvem sentit comú. Perquè tot i l’allau d’advertències dels perills que comporta viure, és impossible tenir un pla B. Per això m’aferro a aquella migdiada sota un arbre a punt de florir.

Ens hem avesat al fet que viure sigui un patir constant. No és que sigui cansat, és que és perillós

Patir per tot