Què estem fent malament? Tot i conèixer la llengua, s'estanca el nombre d'alumnes que es relacionen en català

Hi ha 94.000 persones menys que parlen en català en el seu dia dia. Aquest podria ser el titular de les darreres dades recollides entre 2018 i 2023 per l’Enquesta d’usos lingüístics de la població. L’estudi ha posat sobre la taula un problema que a les escoles ja intuíem, però que les xifres han fet evident: tot i que cada vegada el percentatge de la població que entén el català és més alt –entre d’altres, gràcies a una escolarització obligatòria on la llengua vehicular hauria de ser el català–, el percentatge d’alumnat que es relaciona en la nostra llengua no creix. Més aviat, decreix. I jo, que faig classes de català en el mateix context socioeconòmic des de fa més de set cursos, sento part de responsabilitat. Què estem fent malament? Avui veig el reportatge Català, al resCat, que, com Carles Porta, intenta posar llum a la foscor i abordar la salut del català amb propostes que contribueixin a revertir el retrocés en l’ús social del català al carrer –i, de retruc, confio que als patis de les escoles–. Mentre veig el reportatge, em ve al cap la visita de fa un parell de setmanes amb l’alumnat a l’InfoK. Aprofitant la visita, ens demanen d’entrevistar quatre de les nostres alumnes amb motiu del Dia Mundial de les Llengües Maternes. Jo les acompanyo durant la gravació i no em sorprenc gens quan confessen a la càmera que “a classe i amb la família parlem en català, però al pati i amb les amistats ho fem en castellà”. Abans d’acomiadar-nos, una de les periodistes que participa en el telenotícies infantil em comenta que fa uns dies van rebre una queixa d’una teleespectadora que demanava al programa que no utilitzés anglicismes ni un argot juvenil per dirigir-se al públic més jove. “Això ha generat un debat dins de l’equip de l’InfoK”, confessa la periodista, “hem de dir que la científica és una crac o que és brillant?”. Jo responc –sense tenir-les totes– que primer hem de captar l’interès de les joves pel contingut en català –si cal, fent ús d’alguns termes amb els quals aquestes s’identifiquen– per, després, donar corda al català correcte. Quan connecto de nou amb el reportatge del 3Cat, estan entrevistant Custodia Moreno. Acaben de preguntar a l’activista quina creu que és la solució davant d’aquest escenari. Moreno, als seus 82 anys i amb una llarga carrera de militància, ho té més clar: “Cal estimar la nostra terra perquè la gent vulgui parlar la nostra llengua”.

Què estem fent malament? Tot i conèixer la llengua, s'estanca el nombre d'alumnes que es relacionen en català

Patis en castellà