Prop d’unes eleccions, la premsa s’omple de propaganda pagada pels partits

Hi ha moltes maneres d’entendre el periodisme. Per Robert Fisk, que va narrar gran part de la història contemporània d’Orient Mitjà per mitjans occidentals, els periodistes haurien de ser els primers testimonis imparcials de la història. Per Amira Hass, l’única periodista israeliana que viu i escriu les seves cròniques des de Palestina, la funció del periodisme és controlar els centres de poder. Pel català Ramon Barnils, el periodisme implicava investigació i, a més, havia de molestar. Apuntava que, si no, no és periodisme. Cada vegada que veig una institució política o una multinacional patrocinant pàgines d’un diari, en paper o digital, em venen al cap aquestes tres perspectives. Centres de poder pagant perquè se’ls pugui fiscalitzar? També ho fan els partits polítics, i crec que ho fan tots. Prop d’unes eleccions, la premsa s’omple de propaganda pagada pels partits. A mi se’m fa molt difícil pensar que un diari que accepta que el govern de la Generalitat anunciï la seva proposta de pressupostos en un format calcat al de la informació periodística, com han fet uns quants diaris catalans aquests últims dies, pugui arribar a fiscalitzar a fons els interessos econòmics que hi ha darrere dels 38.000 milions d’euros pressupostats. També se’m fa difícil pensar que un diari pugui controlar un ajuntament si aquest destina una quantitat més que significativa de diners a publicitat. No crec que fos casualitat que pocs dies abans de les últimes municipals el govern de l’Ajuntament de Vic adjudiqués un contracte de dos anys per un valor de 66.000 euros en concepte de publicitat per a aquest mitjà i un altre d’igual per al digital Osona.com. Contractes prorrogables dos anys més, per així cobrir, o condicionar, els quatre anys que dura un mandat municipal. Si la memòria no em falla, ni l’Ajuntament ni ningú va informar activament d’aquestes contractacions. I això no vol dir que ens ho amaguessin. És molt probable que no es considerés rellevant. Malauradament, aquesta és la normalitat per a la gran majoria de mitjans de comunicació. No és notícia. Tampoc estic dient que les institucions públiques no hagin d’anunciar-se. Però si volem premsa veritablement independent, cal pensar formes que garanteixin aquesta independència. Actualment no és així i això ha fet, penso, que es vagin acceptant contractes i partides carregades de verí. Un verí que pot matar la imparcialitat (Fisk), impossibilitar el control (Hass) i que fa, en definitiva, que gran part de la premsa hagi deixat de molestar el poder (Barnils). No estic dient que en aquestes condicions no es pugui fer bon periodisme, però sembla evident que no són les òptimes. Tampoc dic que hi hagi censura. La paradoxa actual és que aquesta no és necessària. Ens informem a través de premsa altament patrocinada i tots sabem què fan els patrocinadors quan senten que els seus interessos es veuen perjudicats.

Prop d’unes eleccions, la premsa s’omple de propaganda pagada pels partits

Patrocinat