“Per la pau de tot el món, trobem-nos sota el Pi de Santa Coloma”, va ser el motiu de la crida que va portar a terme dins el marc de les festes nadalenques la Parròquia de Centelles, juntament amb Càritas i Mans Unides

La capçada del Pi de Santa Coloma de Centelles, un any més, va presidir com ofrena sobre el presbiteri i altar de l’església parroquial, amb motiu de la festivitat de Santa Coloma, celebrada el dia 31 de desembre de 2024. La població de Centelles va tornar a complimentar la seva festa patronal.

“Per la pau de tot el món, trobem-nos sota el Pi de Santa Coloma”, va ser el motiu de la crida que va portar a terme dins el marc de les festes nadalenques la Parròquia de Centelles, juntament amb Càritas i Mans Unides, a més de la col•laboració de l’Associació de Galejadors del Pi de Santa Coloma i de l’Ajuntament del mateix poble.

El públic assistent, membres molts d’ells de la societat civil i religiosa, va fer acte de presència al temple, commogut per un anhel delirós de pau, i impotent, a la vegada, enfront dels esdeveniments de guerra que tenen lloc en el nostre món i que no s’aturen; aquests van ser els motius suficients de la trobada. Una trobada que clamava pau, justícia i esperança.

Cap a dues-centes persones de tota índole, edat, religió, pensament i condició humana, es feren presents a l’acte, per tal de fer sentir les seves veus. Unes veus que es desfermaren plenes de súpliques en veu alta, des de la lectura de textos, pregàries, cants i melodies musicals. I va ser en aquell moment, quan la paraula prengué força, vida i sentit. Paraula que evocava, d’una vegada per totes, l’aturada d’una guerra que, de manera impune, desolava encara poblacions del nostre món, matant vides sense remissió possible, sobretot de població infantil, com el cas de Gaza.

Amb emoció sostinguda i amb un silenci absolut, aquella comunitat de persones reunides seguiren les diverses actuacions que allí es desenvoluparen amb atenció. Aleshores el temple prengué rellevància, significació, importància, protagonisme una vegada més, pel que ja havia esta concebut: com a lloc d’acollida, pregària, meditació, súplica i clam… Aquest fet es va fer manifest.

Abans d’acabar l’acte, Xavier Masllorenç, president de l’institut Català Internacional per la Pau, va suggerir que, per aconseguir la pau, cal tenir bondat i esperit de justícia, uns conceptes que, l’un sense l’altre, no poden fluir. Després es va cantar el cànon de la pau; un cànon ple de simbolismes, prou conegut per generacions passades, es tornava a fer real.

“Escolteu! S’acosta ja, el temps de saber tots la veritat!

Temps de que el lleó no ataqui l’anyell.

De fer rendir les armes amb amor i collir-ne tots les roses.

La pau serà nostre estendard! No en dubteu pas, ja arriba!”